Mas rebutja la dimissió de Puig, que deixa caure el cap antiavalots
El conseller d’interior demana perdó després d’admetre que va donar “informació incompleta” de l’actuació dels Mossos el 14-N
El conseller Felip Puig va demanar ahir perdó per haver donat “informació incompleta” al Parlament sobre l’actuació dels Mossos durant la vaga general. El president Mas ha rebutjat dues vegades la dimissió de Puig, que sí que ha acceptat la del comissari Sergi Pla.
El sedàs de mitges veritats o de mitges mentides. Aquesta semblava la missió de la reunió que el conseller d’Interior, Felip Puig, va fer ahir a petició pròpia amb tots els grups parlamentaris, fins i tot els electes, per explicar com s’havia pogut donar deu dies abans al Parlament una versió errònia de les accions dels equips antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant la vaga general de 14-N. Per això va anunciar, entre altres coses, el sacrifici del comissari en cap encarregat de l’ordre públic, Sergi Pla, al qual ha rellevat del càrrec. I com que considera que l’últim responsable de tot és ell i ningú més que ell, segons va dir, va informar que va presentar dues vegades la seva dimissió al president en funcions, Artur Mas, que no l’havia acceptat. La destitució del comissari vol simbolitzar el final de la greu crisi de credibilitat que ha patit el Departament d’Interior, encara que per a la majoria de grups polítics això ja no és possible amb Puig al capdavant. El conseller va viure una de les pitjors jornades d’ençà que va assumir aquesta cartera. Les inusuals ulleres que feia el delataven.
Puig va explicar que havia mantingut amb el comissari general de recursos operatius, Sergi Pla, una conversa sobre el que va passar. “En una actitud que l’honora em va demanar –va dir el conseller– de ser rellevat”. I Puig hi va accedir. I ho va fer agraint-li “la feina impecable” desenvolupada per aquest alt comandament durant els dos anys que ha estat al capdavant dels antiavalots.
Puig va donar a entendre que acceptava rellevar Pla malgrat que no creia que fos ell el responsable que s’hagués donat al Parlament una versió errònia sobre el 14-N. De fet, va negar que s’hagués donat una versió errònia. Malgrat que va reconèixer que havia acudit a demanar disculpes, va negar en rodó que les mancances d’informació que es van exhibir en la seva anterior compareixença responguessin “a la mala fe o a un ànim d’ocultació”.
Llavors va ser quan es va endinsar en el laberint d’explicar com s’havia presentat a la Cambra catalana amb informació que ell mateix qualifica d’incompleta i que els grups van qualificar d’equivocada, com va demostrar l’aparició d’un vídeo que refutava allò que va dir el conseller respecte als llocs on s’havien llançat projectils antiavalots. Va comentar el 3 de desembre que això només havia passat a la Via Laietana. Ahir va lliurar als grups plànols de la llista de carrers barcelonins amb la relació espaciotemporal dels llocs on es van llançar, que van ser més de mitja dotzena.
Com va poder fer el conseller una afirmació categòrica sobre l’absència de trets fora de la Via
COMPLEXA EXPLICACIÓ El conseller diu que es va focalitzar només en el lloc i hora de l’incident de Quintana
Laietana quan fins i tot tots els antiavalots sabien molt abans que això no era així? Va provar de donar respostes. “Vam focalitzar sobre el que havia passat entorn d’Ester Quintana i vam emfatitzar en aquest tema. Vam mirar el que havia passat a l’arbre i no vam veure el bosc”, va manifestar Puig en clau metafòrica. D’aquesta manera va donar la raó als comandaments que aquests dies, sabedors que el cap de Pla estava en joc, van advertir veladament que el màxim responsable dels antiavalots no va fer altra cosa que contestar el que el conseller va preguntar. Això és, si s’havien llançat pilotes o projectils al lloc i a l’hora que Ester Quintana va perdre un ull. El comissari Pla li va dir que no, i li va dir que no basant-se en un completíssim informe que les unitats de la brigada mòbil, els antiavalots, havien confeccionat dies abans especificant tot allò que va passar durant els aldarulls. Li va lliurar tota la informació disponible sobre la zona de passeig de Gràcia entre Casp i Gran Via, que va ser on es trobava la dona ferida.
No van poder ser els Mossos. Aquesta és la veritat de la policia i també la de Puig, que va insistir ahir que les ferides d’aquesta veïna de Barcelona de 42 anys no poden ser producte d’un pro-
jectil dels Mossos d’Esquadra.
Els grups parlamentaris que van escoltar Puig detallar tret a tret i minut a minut la seixantena que es van llançar aquell vespre a la ciutat de Barcelona no estan disposats a acceptar, excepte Convergència i Unió, que en aquesta ocasió no hi puguin haver noves versions sobre els fets. La pèrdua de credibilitat, deguda a les fallades a la cadena de co- mandament que el mateix departament ha admès, han fet massa mal, d’acord amb el que han dit els portaveus. Les disculpes de Puig no van ser suficients per a ells. Això sí, ERC es va mostrar especialment acurada i no va criticar Puig ni va demanar que no fos inclòs com a membre en el futur Consell Executiu com va fer la resta de l’oposició, ja que com va dir el socialista Xavier Sabaté en donar pas al faristol al seu col·lega republicà Oriol Amorós, “ara els toca el torn als grups que sostenen el Govern”. I Amorós va somriure.
Preguntat per si la seva doble dimissió inadmesa significava que renunciava a ser de nou conseller d’Interior o membre del Govern, Felip Puig va eludir la resposta. Amorós va dir que ERC ni veta noms ni en proposa.