El trasllat a l’hospital també serà de pagament
Els malalts, inclosos els crònics, pagaran pel trasllat a l’hospital i per les pròtesis
Si el 2012 passarà a la història de la sanitat pública per ser l’any en què els pensionistes van començar a pagar pels medicaments, el 2013 hi passarà per haver de pagar pel transport en ambulància i per determinats productes ortoprotèsics. Tot i que la decisió de cobrar per aquests serveis ja s’havia comunicat, no se sabien les quantitats.
Respecte al transport sanitari no urgent, la norma general és cobrar cinc euros per trajecte, amb màxims mensuals que oscil·len entre els 10 i 60 euros depenent de la renda de l’usuari.
Aquestes quantitats es redueixen si el pacient necessita anar al centre sanitari amb freqüència per rebre un tractament. En aquest grup s’engloben, entre d’altres, els malalts oncològics i els pacients amb insuficiència renal crònica que necessiten hemodiàlisis i que, en contra del que les autoritats sanitàries havien apuntat als seus representants en anteriors trobades, hauran de pagar per anar a l’hospital.
Quant a les prestacions ortoprotèsiques, el pacient que necessiti una cadira de rodes haurà de pagar 20 euros com a màxim, ja que estan incloses com a subproductes d’aportació reduïda. Per als productes que no estiguin en aquesta categoria, els usuaris abonaran entre 30 i 40 euros, en funció de la renda. Inclosos els pensionistes.
Aquestes són les propostes que el Ministeri de Sanitat pre-
TRASLLATS OCASIONALS El malalt pagarà 5 euros per trajecte, amb límits de fins a 60 al mes TRACTAMENTS Per als que vagin més de dues vegades a la setmana a l’hospital el límit és semestral
sentarà a les comunitats autònomes dijous, i la relativa al transport va provocar ahir una oposició frontal de les associacions de malalts perquè consideren que és “una altra penalització més als més vulnerables”.
La previsió del Ministeri de Sanitat és que les comunitats autònomes ho tinguin tot preparat per començar a cobrar pels pro- ductes ortoprotèsics a la primavera i pel transport sanitari no urgent a l’estiu.
La proposta de Sanitat pel que fa al transport sanitari (desplaçament d’un malalt o accidentat que no es troba en situació d’emergència i que inclou tant el trasllat ocasional al centre de salut o hospital i el trasllat diari per rebre tractament) assenyala que els pacients pagaran 5 euros per trajecte (10% de l’aportació, que s’ha establert en 50 euros), tot i que hi haurà límits mensuals. No hi ha diferència entre població activa i els pensionistes, cosa que sí que es fa a l’hora de comprar medicaments.
Així, els usuaris que tinguin rendes superiors a 100.000 euros pagaran un límit màxim de 60 euros al mes; per als que tinguin rendes d’entre 18.000 i 99.999 euros el límit serà de 20 euros al mes, mentre que per als que cobrin menys de 18.000 euros, així com per als titulars de mutualitats de funcionaris, el límit s’estableix en 10 euros al mes.
La gran polèmica, tanmateix, s’ha centrat en el tracte que s’ha donat als malalts que necessiten anar amb freqüència a l’hospital per rebre un tractament vital, com és el cas dels pacients oncològics o els malalts de ronyó que necessiten diàlisi. La proposta ministerial no fa diferenciació entre les patologies, només en funció de la renda i per l’ús del servei.
El text, al qual ha tingut accés aquest diari, indica que els malalts que necessitin trasllats periòdics per un període superior a sis mesos, amb una freqüència de, almenys, quatre trasllats setmanals o dos serveis d’anada i tornada, pagaran semestralment 10, 20 o 60 euros en funció de la renda.
Els únics exempts del pagament del transport sanitari són els afectats per la síndrome tòxica, els que tinguin rendes d’inserció i els aturats de llarga durada que no cobrin cap prestació.
Quant a les prestacions orto- protèsiques, el Ministeri de Sanitat mostrarà dijous a les comunitats les tarifes que ha decidit cobrar als usuaris. Segons consta en el text ministerial al qual ha tingut accés aquest diari, els usuaris que necessitin un producte catalogat com d’aportació reduïda, llista en la qual hi ha les cadires de rodes, les pròtesis externes de mama, de peus, maluc o mans, de restauració facial o cotilla per a la columna, entre altres, hauran de pagar un 10% del producte amb un límit màxim de 20 euros.
Per a la resta de productes ortoprotèsics, la proposta de Sanitat és cobrar un 50% del producte
amb un límit del 40 euros per prestació als que guanyen entre 18.000 i 100.000 euros, mentre que els que cobrin menys d’aquesta quantitat en pagaran un 40%, amb un límit de 30 euros. Els pensionistes, per la seva banda, hauran d’abonar-ne un 10%, amb un màxim de 30 euros per prestació.
Amb les dues normatives, el ministeri que dirigeix Ana Mato pretén, segons fonts del mateix departament, “unificar l’aportació dels usuaris a tot Espanya i que tots aportin el mateix amb independència de la comunitat on resideixin”. I insisteixen que és un sistema just que té com a finalitat que “pagui més el que té més, i menys, o res, el que té menys”.
No ho veuen així, en absolut, les associacions de pacients, sobretot les que aglutinen els malalts de càncer i els de ronyó que necessiten hemodiàlisi. L’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) va exigir ahir al Ministeri de Sanitat i a les comunitats autònomes que els pacients oncològics de radioteràpia i quimioteràpia estiguin exempts del copagament del transport sanitari no urgent, davant el temor que aquests malalts es plantegin deixar el tractament oncològic per motius econòmics.
L’AECC va mostrar la seva preocupació perquè l’actual conjuntura econòmica i la posada en marxa de mesures per afrontarla afectin els serveis que les persones malaltes de càncer i les seves famílies han estat rebent des de la sanitat pública, universal i gratuïta.
En la mateixa línia es va manifestar la Federació Nacional d’Associacions per a la Lluita contra les Malalties del Ronyó (Alcer), que “espera” que es modifiqui la proposta, ja que, segons el seu president, Alejandro Toledo, Ana Mato i la secretària d’Estat de Sanitat, Pilar Farjas, li van garantir al juny que aquest col·lectiu quedaria “exempt” del copagament en transport sanitari no urgent, perquè “el requalificarien com a transport vital”. Si finalment no fos així, Toledo creu que seria “un despropòsit”. “Espero que es rectifiqui”, perquè “la suma d’altres copagaments com el farmacèutic, l’ortoprotèsic i el de complements dietètics” és insostenible per a molts pacients. La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Cocemfe), per la seva banda, va rebutjar el copagament en el transport sanitari i en els serveis de rehabilitació i fisioteràpia perquè perjudica clarament les persones amb malalties cròniques.
Tampoc no ha agradat el copagament en comunitats com l’andalusa, que el rebutja frontalment per injust, mentre que a Castella i Lleó (PP) mostren el seu desacord pel cobrament a malalts oncològics i amb insuficiència renal, que necessiten un tractament vital.