Exposició provocadora
L’artista Núria Güell qüestiona marcs legals en la primera exposició individual del seu projecte ‘Al·legacions desplaçades’
Amb una voluntat de provocació que aconsegueix subjugar l’espectador, arriba la primera exposició individual de Núria Güell: Alegaciones desplazadas. La mostra, a ADN Galeria (de les poques catalanes que s’atreveixen a anar a la cita d’Arco), estarà oberta al públic fins al dia 9 de març.
Amb una voluntat de provocació que aconsegueix subjugar l’espectador, arriba la primera exposició individual de Núria Güell:
Al·legacions desplaçades. La mostra, a l’ADN Galeria (de les poques catalanes que s’atreveixen a anar a la cita d’Arco), romandrà oberta al públic fins al dia 9 de març del 2013. Projectes en què l’artista, per elaborar-los, ha dedicat anys de preparació.
Nascuda a Vidreres el 1981, l’autora es presenta com a creadora de situacions. El seu és un compendi de projectes mordaços que rastregen propostes performàtiques. Una obsessió per posar cap per avall institucions, lleis o polítiques migratòries, amb un resultat fascinant. Posar a prova situacions injustes o insostenibles que ens semblen legitimades per l’ús del costum i l’ortodòxia però que perviuen envoltades de contradiccions. Un primer treball, titulat Aju
da humanitària i datat el 2008 a l’Havana –on hi va viure uns anys– és un bon exemple d’això. L’artista es va oferir, en convocatòria pública, com a esposa, a qualsevol cubà que volgués emigrar a Espanya pagant-li les despeses de casament i bitllet. A canvi? “La carta d’amor més bonica del món”, que seria valorada per un jurat compost per tres
jineteras (prostitutes) locals. Després d’aconseguir la nacionalitat de l’espòs “ara només ens queda tramitar el divorci i donar fi al projecte”. Si l’obra –carta i vídeo de la vivència– es ven, es repartiran els beneficis tal com s’especificava en el contracte que van signar.
Güell qüestiona les polítiques migratòries, la falsa ètica i l’abús de poder i descobreix estratè- gies perverses utilitzant-se a si mateixa com a agent executor. Una mena d’antropologia social, un exercici de resistència “bombardejant realitats comunes de les nostres vides i relacions diàries”. En la mostra l’espectador pot rellegir desenes de cartes de presoners (ella en té un centenar) que Núria Güell va aconseguir recopilar malgrat estar sota la condició de FIES (Fitxers d’Interns d’Especial Seguiment). “Ells els consideren presoners inadaptats, conflictius o perillosos i els anomenen així. Però són presoners polítics. Viuen sota un règim d’aïllament i incomunicació total, censura i tortura, i em sembla escandalós que això passi avui, a Espanya: la vulneració total dels drets humans”, denuncia Güell.
La metodologia del seu treball rau a curtcircuitar una llei i aplicar-la a la inversa. Explorar creacions identitàries de comportament per mitjà de videocollages. Va ser així com va aconseguir, per exemple, que un grup de policies cubans caigués al parany. “Farta de rebre les seves proposicions sexuals i sabent que el cos policial cubà té prohibit per llei mantenir qualsevol relació sexual o íntima amb estrangers, vaig decidir posar-los en evidència”, explica Güell. Va ser així com va enregistrar totes aquelles propostes de cites íntimes que ells demanaven, les seves converses –“el mateix tipus de feina detectivesca que ells duen a terme habitualment”– i els va citar un dia abans d’anar-se’n de Cuba, a la mateixa hora a la mateixa galeria d’art. “Allà ells es van trobar amb les seves pròpies actituds inoportunes, algunes de prohibides al seu ofici, fotografies, càmera oculta i números de telèfon, penjats en un decorat”.
Però encara hi ha un experiment més gran. Després de posar-se en contacte amb el mediàtic estafador espanyol conegut com El Solitario –actualment a la presó–, Güell li va demanar que elaborés per a ella un pla de robatori. El Solitari el va dissenyar a tall de novel·la que conté la fórmula per segrestar Botín; document amagat amb pany i clau actualment en una entitat bancària i clau que s’exposa a ADN i que pot reclamar qualsevol que vulgui llegir el text.
Fora de joc (2009), Intervenció (2012), Aplicació moral desplaçada, Creixement exponencial
o Aplicació legal desplaçada: Reserva fraccionària són els noms d’alguns d’aquests treballs. Trampes per arrencar la disfressa del que està establert. És així com l’artista subverteix des del concepte d’ètica bancària i els desnonaments fins a l’expropiació d’entitats o bé posa a l’abast de qualsevol consciència l’anomenada tortura blanca. L’autora inaugura aquest vespre a les 19.30 hores a ADN Galeria.