Els temes del dia
El lehendakari Urkullu; i el demolidor informe de Càritas, que alerta del creixement de la pobresa.
EN segona votació i per la majoria simple que li proporcionen els 27 vots del Partit Nacionalista Basc (PNB), Iñigo Urkullu va ser proclamat ahir lehendakari, el cinquè de la democràcia a Euskadi. Diumenge es donarà a conèixer la composició del nou govern autonòmic basc, que reduirà en un 20% la seva estructura. Després de l’etapa del socialista Patxi López, els nacionalistes tornen a Ajuria Enea i ho faran governant en solitari i buscant acords concrets amb la resta de formacions presents al Parlament de Vitòria.
Aquesta desena legislatura que comença ve marcada per la fi de la violència d’ETA i per l’escenari de crisi econòmica general. A més, la normalització política d’Euskadi també ha representat el retorn de l’esquerra abertzale a la Cambra basca, amb la qual cosa la representació de la ciutadania torna a ser completa. Conscient d’aquest moment crucial, Urkullu ha farcit el seu discurs de crides a la col·laboració, sobretot en tres àmbits de gran relleu: consolidació de la fi d’ETA, polítiques per a la gestió i sortida de la crisi, i reforma de l’Estatut del 1979 en la línia de plasmar el dret a decidir, però lluny de qualsevol imitació de la dinàmica oberta a la política catalana. L’existència del concert econòmic –que cap partit basc no discuteix– permet un tipus de relació amb Madrid que avui és impensable per al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Per a Urkullu i el PNB, encara és molt proper el fracàs del pla sobiranista unilateral que va impulsar fa sis anys el lehendakari Ibarretxe i que va representar un cop dur per al gran partit basquista. L’aposta d’Ibarretxe, que no compartia el conjunt de la direcció jeltzale, va obligar a un complicat redisseny de prioritats i estra- tègies que va conduir el mateix Urkullu. Per als socialistes, que van aconseguir el poder gràcies al concurs inicial dels populars, s’obre un període de recuperació en què hauran de trobar el seu lloc en la política basca, sense perdre de vista el seu paper en la construcció d’una alternativa creïble per part del PSOE. Amb Basagoiti, el PP basc té l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de diàleg en un context inèdit i lluny del clima enrarit pel terrorisme. Finalment, EH Bildu, que va obtenir a les urnes un magnífic resultat, ha arribat a l’hora de la veritat, per demostrar que és capaç de fer política de transacció i llarg recorregut, superant la lògica dels temps en què el dictat d’ETA era l’únic horitzó de l’esquerra abertzale.
Una agenda econòmica i social atapeïda d’urgències propicia la recerca de grans consensos entre els partits bascos. En aquest sentit, Urkullu ha anunciat com a prioritat, una vegada aprovat el pressupost del 2013, un pla per la reactivació econòmica i l’ocupació. “Una acció prioritària i immediata del pròxim govern serà –va manifestar ahir Urkullu davant la Cambra– articular amb les autoritats financeres i altres agents implicats un nou programa per possibilitar el finançament per a autònoms, professionals i petites i mitjanes empreses”. Les polítiques industrials, de gran pes a l’autonomia, continuaran sent fonamentals per a l’Executiu nacionalista basc. Amb tot, el repte més urgent d’Urkullu és passar dels grans objectius als compromisos concrets perquè sigui efectiva una mena de geometria variable que garanteixi la governabilitat durant quatre anys. La ciutadania basca espera que tots els seus polítics, Govern i oposició, estiguin a l’altura del temps nou que ara tenen a l’abast de la mà.