Més Europa... però encara no
Berlín rebaixa l’ambició del pla per reforçar la unió política
El salt a una Europa més política, més integrada i més solidària haurà d’esperar.
Tot estava disposat perquè, en l’última cimera de l’any, els líders europeus pactessin un full de ruta que marqués un camí clar per corregir les debilitats de l’actual unió econòmica i monetària. La fórmula, idèntica a la que es va fer servir als anys noranta quan es va llançar el procés polític per crear l’euro: un pla amb mesures concretes i un calendari clar per aplicar-les.
La idea ha perdut força en les últimes setmanes. L’esborrany del full de ruta que ahir a la nit manejaven els líders europeus, corregit a consciència per la delegació alemanya, suposa una considerable rebaixa d’ambicions respecte als objectius inicials. No s’esperava, tanmateix, una revolta com la que es va viure el juny per part dels líders de França, Espanya o Itàlia, els més interessats a reforçar els instruments d’ajuda europeus.
Amb els mercats financers en calma, sota l’influx de l’“esperit d’Oslo” (José Manuel Durão Barroso dixit, en referència a l’harmonia mostrada per la família europea en rebre el premi Nobel de la Pau dilluns passat) i l’eufòria desencadenada per l’èxit de la ne- gociació per crear la figura d’un supervisor bancari europeu i el desbloqueig dels ajuts a Grècia, la paraula crisi no encaixava al diccionari oficial de l’última cimera de l’any 2012.
“Des de l’estiu hem fet molts progressos en els nostres esforços per superar la crisi a l’eurozona. Hem deixat enrere el pitjor”, va assegurar Herman van Rompuy, president del Consell Europeu i amfitrió de la cimera. “Vam començar bé la setmana a Oslo, acabem-la bé aquí a Brussel·les amb més resultats positius”, va plantejar el polític belga abans d’iniciar la discussió sobre com reforçar la unió econòmica i monetària.
Angela Merkel, pendent de les eleccions legislatives del setembre del 2013, ha pressionat per ajornar les propostes més ambicioses fins a l’any 2014. François Hollande, van explicar fonts diplomàtiques, ha assumit que aquesta no és la cimera per “donar la batalla”, tot i que donen
OPTIMISME ECONÒMIC... La paraula ‘crisi’ no encaixa en el lèxic oficial de l’última cimera de l’any
PERÒ NO MÉS SOLIDARITAT Alemanya ajorna el debat per crear un fons anticrisi per a la zona euro
per fet que “tornarà a la càrrega” més endavant, afegeixen.
Algunes de les propostes originals per reforçar la moneda única procedien de Berlín, però el Govern alemany està espantat de veure com algunes idees “han pres vida pròpia” a Brussel·les i han evolucionat cap a propostes que van molt més lluny del que està disposat a aprovar en aquest moment.
Les idees són allà: creació d’un fons anticrisi i un pressupost específic per a la zona euro per pagar, per exemple, part de l’atur als països amb problemes (una idea concebuda per França), llançar algun tipus d’emissions de deute comú (Itàlia, Espanya i Brussel·les el defensen), un sistema comú de garantia de dipòsits bancaris...
Massa per a Berlín en aquests temps. “Ha faltat temps per discutir a fons els temes”, expliquen fonts diplomàtiques alemanyes.
“Un fons europeu que pagui part de l’atur en alguns països? Diners per a un instrument permanent?”, es pregunten les fonts alemanyes, estranyades, explicant que no convé “crear expectatives” inabastables sobre nous instruments de suport econòmic. Sobretot, insisteixen, si impliquen augmentar el deute públic, amb referència a la idea italiana que certes inversions públiques, si incentiven el creixement, no computin al final com a dèficit.
La Unió Europea també estudia, amb més perspectives d’acord, donar més poders a la Comissió Europea, el veritable govern, per intervenir en els pressupostos nacionals i obligar els governs a negociar amb Brussel·les qualsevol decisió econòmica que no s’hagués discutit prèviament al contracte econòmic que tots
La Comissió busca fórmules per intervenir més en els pressupostos nacionals
els països haurien de firmar.
Seria una mena de memoràndum preventiu, el document que els països rescatats firmen amb la UE a canvi de l’ajuda comprometent-se a adoptar mesures d’ajust i estalvi. La mesura es podria aprovar el proper any. En canvi, la idea de crear un embrió de pressupost per a la zona euro s’enfronta a fortes reserves més enllà d’Alemanya. També Finlàndia i Holanda creuen que hauria de ser un instrument d’ús molt aïllat i amb recursos limitats. Només es preveu que la UE es comprometi a estudiar la iniciativa a mitjans del 2014.
La idea de mutualitzar una part del deute sobirà dels països de la zona euro ni tan sols apareix en la proposta de full de ruta presentada per Van Rompuy, malgrat que Barroso sí que l’ha plantejat en un document paral·lel sobre quin seria el disseny ideal de la unió monetària europea. La lògica alemanya s’imposa: fins que l’economia europea no s’estabilitzi, no convé relaxar la pressió.