Monti i Berlusconi es veuen les cares en una UE que estima el tecnòcrata
El ‘premier’ italià no aclareix a Brussel·les si es presentarà a les eleccions
De l’arena política romana a l’europea. Silvio Berlusconi i Mario Monti es van veure ahir les cares per sorpresa a Brussel·les, un territori en què l’actual primer ministre italià és molt més apreciat que el seu antecessor, sobretot després que deixés caure el Govern tecnòcrata i fingís que volia tornar a la política.
Ho va comprovar personalment Berlusconi ahir a la cimera del Partit Popular Europeu (PPE), fòrum al qual va assistir com a president del Poble de la Llibertat (PdL) i en el qual, en una jugada altament política, es va presentar Monti, que els va fer saber que se sentia com “un membre de la família”. No pertany a cap partit i no és habitual veure’l en aquestes reunions. Però Wilfried Martens i Antonio López Isturiz, responsables del PPE, li ha- vien suggerit que hi assistís en un intent de mitjançar entre tots dos i aclarir la situació política del país. “No va ser cap parany, tots dos sabien que l’altre hi seria”, van explicar fonts del PPE.
El debat sobre la qüestió italiana va durar al voltant d’una hora però no va aclarir la qüestió fonamental: si Monti es presentarà o no a les pròximes eleccions legislatives italianes, ni si no accepta el guant estès pel seu antecessor per formar una coalició de centredreta. Sí que va quedar claríssima, en canvi, la preferència dels governs i les institucions europees pel previsible tecnòcrata davant del voluble Berlusconi.
Va obrir foc la cancellera Angela Merkel, que va posar èmfasi en la necessitat d’estabilitat a Itàlia. La premsa italiana va publicar que havia demanat explícitament a Monti que sigui candidat a les eleccions, una cosa que Berlín va desmentir ipso facto. Després va prendre la paraula el luxemburguès Jean Claude Juncker, membre més veterà del Consell Europeu. El seu va ser el discurs més entusiasta amb la tasca de Monti i més fred cap a Berlusconi, que ni va citar. Uns i altres van deixar clar que hi ha poques ganes de tornar-lo a veure per les cimeres de la UE.
Martens, president del PPE, va concloure que la família conservadora europea havia donat “un suport massiu a l’acció política de Monti”. “Si desapareix de la vida política, serà una pèrdua”, va afegir. Encara que la decisió sobre qui serà primer ministre “s’ha de prendre a Itàlia”, va dir, no va dubtar a ignorar Berlusconi i defensar que la continuïtat de Monti és “essencial per a Itàlia, però també per a tota la UE”.
No només el PPE va fer pinya entorn del primer ministre italià. El socialista François Hollande també es va desfer en afalacs cap a l’home “que ha fet que Itàlia sigui respectada”. El president francès va caçar al vol Monti quan entrava a la cimera, escenificant la seva complicitat amb una encaixada i amplis somriures.
Poc abans s’havia reunit amb José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió, que va recórrer a arguments econòmics per vendre els encants de Monti. Va recordar que “els costos de finançament d’Itàlia són els més baixos des del 2010”.
Encara que alguns eurodiputats conservadors advoquen per l’expulsió de Berlusconi del PPE, fonts del partit expliquen que la qüestió no és sobre la taula: “Som una organització de partits, no de persones; l’expulsió de partits només es té present si no es compleixen els principis del PPE i aquest no és el cas”.