Litvinenko treballava per als serveis secrets espanyol i britànic
Un informe judicial apunta que Moscou va ordenar l’enverinament de l’agent
Les noves i sensacionals revelacions en el cas de l’agent rus Aleksandr Litvinenko tenen més ganxo que l’última pel·lícula de James Bond o l’últim thriller de John Grisham. I és que ara resulta que l’agent rus –enverinat a Londres l’any 2006– treballava simultàniament per als serveis d’intel·ligència britànics i espanyols i, segons apunta un informe preliminar elaborat per la justícia britànica, va ser assassinat per instruccions del Govern de Moscou.
El Govern rus vol que els seus advocats investiguin el cas per posar en dubte l’MI6
Litvinenko estava en la nòmina de l’MI6, el servei d’intel·ligència exterior del Regne Unit, i col·laborava amb el CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència) espanyol en la investigació de les màfies russes que operen a Europa. De fet, l’agent es disposava a viatjar a Espanya amb el sospitós del seu assassinat, l’exmembre del KGB i diputat a la Duma (Parlament de Rússia) Andrei Lugovoi. La seva extradició ha estat sol·licitada pel Govern britànic però rebutjada pel president rus, Vladímir Putin.
Aleksandr Litvinenko va morir gairebé en directe davant els ulls del món sencer, consumint-se en un hospital londinenc després d’haver estat enverinat amb poloni-210, altament radioactiu. L’agonia de l’exespia del KGB exiliat al Regne Unit va acabar el 23 de novembre del 2006, vint dies després de reunir-se amb dos antics col·legues dels serveis secrets russos –Lugovoi i Dmitri Kóvtun– en un hotel de Londres. Al cap de sis anys, encara s’investiga qui hi va haver al darrere de la mort de l’antic coronel de l’espionatge exterior rus, tot i que sembla que cada cop hi ha menys dubtes.
Les conclusions de l’informe preliminar a la investigació, que començarà oficialment l’any que ve, assenyalen amb el dit les més altes esferes de Moscou com a responsables del crim, però descarten qualsevol paper de les màfies espanyoles, de l’oligarca Borís Berezovski –amic de la víctima i enemic a mort de Putin– o de grups terroristes txetxens, hipòtesis amb què s’havia especulat.
Les relacions entre Londres i Moscou s’han deteriorat considerablement des del succés, per la gravetat que el Govern britànic atribueix al fet que la intel·ligència d’un país estranger actués dins del seu territori per eliminar un agent al servei de Sa Majestat. Només l’enorme interès del Regne Unit que els milionaris russos inverteixin en lliures esterlines i blanquegin els diners a través dels bancs i institucions de la City ha impedit que la ruptura sigui més gran.
Pocs dies abans de morir, el novembre de l’any 2006, Aleksandr Litvinenko es va reunir en un hotel de Londres amb el seu contro
ller de l’MI6 per parlar del cas de les màfies russes que espiava. Ben Emmerson, l’advocat de la seva vídua, Marina, ha acusat el Govern britànic d’haver “fallat en la protecció d’un dels seus agents” i haver permès que es trobés amb dos antics membres del KGB que van venir a Londres amb la missió de matar-lo. I ho van aconseguir.
Malgrat que oficialment el Go- vern del Regne Unit no “confirma ni desmenteix” mai la vinculació d’una persona amb els seus serveis secrets, els advocats responsables de la investigació prèvia han indicat clarament que feia anys que Litvinenko estava en la nòmina de l’MI6, i que tant la intel·ligència britànica com l’espanyola havien efectuat pagaments a un compte conjunt a nom seu i de la seva vídua, Marina.
El Govern rus –que declara la seva innocència– ha demanat formalment prendre part en la investigació oficial i enviar els seus advocats a Londres per poder interrogar els testimonis i posar en dubte, d’aquesta manera, el paper dels serveis secrets britànics. Londres encara no ha pres cap decisió sobre aquesta qüestió, però en privat els funcionaris de la Foreign Office acusen el president Putin d’actuar amb una arrogància desmesurada i de no tenir tarannà democràtic.