Lula crida a no rendir-se davant la crisi
L’expresident brasiler rep el Premi Internacional Catalunya a Barcelona
L’expresident brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va omplir ahir el Palau de la Generalitat amb el seu esperit combatiu i va instar els europeus a “no permetre un retrocés en les conquestes” de l’Estat de benestar i justícia social aconseguides al llarg de decennis i per les quals el Brasil i altres països emergents lluiten avui. “Nosaltres lluitem per conquerir-les, vosaltres per no perdreles”, va advertir Lula després de rebre de mans del president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, el XXIV Premi Internacional Catalunya.
El guardó, que atorga anualment la Generalitat des del 1989 i està dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies, vol reconèixer Lula, president del Brasil entre el 2003 i el 2011, per les polítiques de creixement que van transformar “un país del tercer món en una potència emergent”, van crear una classe mitjana i van afavorir un repartiment més just de la riquesa i les oportunitats “sense caure en el populisme”, segons va destacar el filòsof Xavier Rubert de Ventós, president delegat del jurat.
Lula va reivindicar el seu llegat i es va declarar orgullós d’haver triat “un camí que unia el creixement econòmic i distribució de la renda”, que va permetre “treure de la pobresa 28 milions de brasilers i va promoure l’ascens de 40 milions de pobres a la classe mitjana”. Va posar el seu model com a exemple per combatre la crisi. “El Brasil no va distribuir la renda perquè va créixer; va créixer perquè va distribuir la renda –va subratllar–. Vam crear més ocupació, millors sous, més poder adquisitiu. Van ser els millors antídots contra la crisi que assolava el món”.
L’expresident brasiler va qualificar la UE de “patrimoni de la humanitat en el camp de la democràcia i els drets”, però va ser implacable amb la seva recepta anticrisi: “En quatre anys s’han destinat nou bilions de dòlars per salvar un sistema financer irresponsable. La meva pregunta és: quants milions s’han dedicat a generar i garantir els llocs de treball dels europeus?”, va denunciar. L’exmandatari, que abans havia estat a França i Alemanya, va cridar els europeus a “no perdre l’esperança”. “No podem creure que la crisi és més gran que la capacitat de lluita”, va dir.
Artur Mas, el discurs del qual va tancar l’acte, va admetre que s’estan fent passos enrere en l’Es- tat de benestar, però va culpar la pressió “molt dura” a què està sotmesa Catalunya tant de la política europea com de l’Estat espanyol. “Catalunya té recursos propis per mantenir l’Estat de benestar”, va assegurar el president. Els dos objectius del Premi Inter-
COMBATIU L’exmandatari insta els europeus a “no permetre un retrocés en les conquestes” ORGULLÓS DEL SEU BRASIL “No vam distribuir la renda perquè vam créixer; vam créixer perquè vam distribuir”
nacional, va subratllar, són “situar al món Catalunya, un país molt més petit que el Brasil però amb la mateixa voluntat de projecció internacional” i “contribuir a la transformació del món”.
No va ser l’única al·lusió que va fer el president a la política catalana i al procés sobiranista. Des- prés de destacar que Lula va dirigir una transició política, social i nacional al seu país va dir: “Esperem que amb l’exemple del Brasil sapiguem liderar un projecte que té a veure amb la nostra llibertat”. També va citar el bisbe Pere Casaldàliga, amic de Lula: “Deia que els cristians són soldats derrotats al servei d’una causa invencible. Els catalans no som soldats derrotats, encara que hem estat ferits, però sabem que la nostra causa pot ser invencible, si tenim la unitat i la voluntat interna”.
Mas va tancar el seu discurs amb una broma sobre el Mundial de futbol del 2014: “Catalunya encara no tindrà una selecció, així que el Brasil pot estar tranquil. Però que ho aprofiti, perquè més endavant podria ser diferent”.
Mas va agrair a Lula que hagués anat a Barcelona a rebre el premi tenint en compte que acaba de superar un càncer de laringe. Abans, l’exmandatari havia explicat que la notícia del guardó li va arribar en un moment –l’abril passat– en què s’acabava d’enfrontar amb “la més dura de totes les batalles, la lluita per la meva pròpia vida”, ja que just havia finalitzat el tractament de radioteràpia i químio.