Front unitari de l’oposició davant el TC per la congelació de les pensions
El veto del PSOE a Amaiur frustra la firma conjunta del recurs d’inconstitucionalitat
Per primera vegada en la història de la democràcia, diputats de tots els grups polítics de l’oposició parlamentària donen suport a un recurs d’inconstitucionalitat contra un decret del Govern espanyol, el que suprimeix la revalorització de les pensions corresponents a aquest any 2012.
El PSOE, CiU, l’esquerra plural, UPyD, el PNB i, dins del grup mixt, el BNG i Coalició Canària firmaran el recurs que sol·licitarà que es declari inconstitucional la decisió de no revalorar les pensions d’acord amb l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC). Tan sols va entelar l’acció conjunta de l’oposició en bloc que el PSOE es negués a admetre les firmes del grup basc Amaiur en el seu recurs. Els socialistes són un instrument imprescindible en aquesta acció davant del Tribunal Constitucional, ja que és l’única força que suma o pot fer sumar els 50 diputats o 50 senadors que es necessiten per presentar un recurs d’inconstitucionalitat.
El veto socialista a Amaiur va impedir que l’acció es posés a escena amb una foto de tots els partits de l’oposició i va provocar que els tres diputats d’ERC decidissin finalment no firmar tampoc el recurs que s’elaborarà en les properes setmanes amb la participació de tots els grups.
Tot i que tots els partits signants van anteposar els drets dels pensionistes que l’acció fos unànime, va quedar el pòsit que existeixen diferències irreconciliables que afecten fins i tot qüestions en les quals a priori tots haurien d’estar d’acord. “Per primera vegada anem junts al Tribunal Constitucional per denunciar una mentida”, va dir ahir Alfredo Pérez Rubalcaba, tot i que va eludir oferir explicacions sobre per què no hi havia foto de família.
La reclamació pràcticament unànime de l’oposició es fonamenta en el principi de la no-retroactivitat de les lleis que perjudiquen el ciutadà, ja que el dret de percebre una pensió conforme a l’evolució de preus de l’IPC va estar vigent fins fa només uns dies, quan el Consell de Ministres va aprovar el reial decret que suprimeix aquest dret i que ahir va validar el ple del Congrés dels Diputats.
Tal com va explicar la diputada socialista Isabel López Chamosa durant la seva intervenció, l’oposició entén que el Govern espanyol no tenia dret a suprimir un dret atorgat, com és el de revalorar les pensions amb la diferència entre el percebut i l’evolució de l’IPC interanual corresponent al mes de novembre. Les pensions van créixer aquest any un 1%, mentre que l’últim IPC interanual s’ha situat en el 2,9%. Això significa que els pensionistes han perdut aquest any gairebé un 2% de poder adquisitiu.
A l’altre costat, el portaveu popular, Alfonso Alonso, va aprofitar per destacar que “Rubalcaba ha estat incapaç de fer-se la foto amb tota l’oposició”. “És normal que resulti difícil posar-se en una foto al costat de qui va congelar les pensions”, va considerar Alonso abans de recordar que, al contrari del que va fer el PSOE el 2011, el seu partit, el PP, ha revalorat les pensions aquest any un 1% i l’any que ve les revalorarà un 2% (només l’1% per a les de més de mil euros al mes).
Les crítiques de l’oposició també es van estendre a altres aspectes del decret, com el que
El PP va validar ahir en solitari el decret que desvincula la revalorització de les pensions de l’IPC
permet el lliure accés al fons de la Seguretat Social per pagar les pensions dels tres propers anys i el copagament de les medecines a un bon nombre de pacients que rebin alguna classe de tractament hospitalari sense estar ingressats.
El PP va haver de validar en absoluta solitud un decret que la ministra de Treball, Fátima Báñez, va defensar amb poc entusiasme. Báñez ni tan sols no va voler debatre amb la diputada socialista Isabel López Chamosa, i va deixar que fos el grup popular el que defensés la llei. Ja a la tarda, el president del Govern, Mariano Rajoy, va tornar a sostenir des de Brussel·les que la decisió es va adoptar en l’últim moment davant la necessitat de complir amb el dèficit públic.