Nanotecnologia policial
Investigadors de la Universitat de Saragossa estan desenvolupant un nou sistema de detecció d’explosius basat en la nanotecnologia. El van presentar durant una jornada sobre tecnologies de lluita contra el terrorisme que es va celebrar fa un parell de dies a Barcelona. Durant l’acte va parlar el cap del Centre Internacional de Desminatge de l’Acadèmia d’Enginyers de l’Exèrcit espanyol, el coronel Rafael Jiménez, que, segons recull Europa Press, va explicar que aquest nou sistema té una sensibilitat deu vegades superior a la del gos: “Es tracta d’un sensor que permet retenir i analitzar molècules de substàncies prèviament catalogades com a potencials components explosius que permetrà detectar-ne quantitats molt petites”.
És a dir, que el declivi de l’ús de gossos ensinistrats en la detecció d’explosius es començarà a veure aviat –d’aquí a cinc anys el nou sistema ja estarà del tot desenvolupat– i no costa gaire preveure que a la llarga els animals deixaran d’encarregar-se d’aquestes feines. Arribarà, doncs, la jubilació d’aquesta mena de gossos, que amb el temps passaran a ser un record del passat, com ara ho són el teletip, les diligències i els cavalls com a força bàsica de transport de persones i mer-
No costa gaire preveure que a la llarga els gossos deixaran d’encarregar-se de la detecció d’explosius
caderies. Aquesta notícia hauria alegrat Jaume Perich, que preferia el gat per damunt del gos perquè, deia, no hi ha gats policies. I alegrarà, segur, els grups animalistes, que sempre han mostrat reticències a la utilització d’aquestes bèsties en feines on, en qualsevol moment, poden saltar pels aires. Queden lluny aquells temps en què els miners entraven a les mines de carbó amb un canari que els permetia comprovar la presència de grisú, un gas mortal que l’organisme humà detecta quan ja és massa tard. Com que els canaris són més petits, la dinyen abans, de manera que, quan els miners veien que el canari es moria, fugien abans que el grisú els afectés també a ells. Ai, si PETA hagués existit en aquells temps...
Tots aquests avenços nanotecnològics fan pensar que, en un futur no gaire llunyà, investigadors similars –de la Universitat de Saragossa o d’alguna altra– desenvoluparan sensors que permetin retenir i analitzar molècules de substàncies prèviament catalogades com a drogues, i que aquests sensors acabaran substituint els gossos que als aeroports es passegen ara entre les maletes dels passatgers, ensumant-les, a veure si hi detecten cap carregament de psicotròpics. Segons la creença popular, aquests gossos són addictes a les substàncies que busquen. Si fos així, ara podríem acabar aquestes línies amb dues preguntes: ¿què passarà llavors amb aquests animals?, ¿els ficaran en un centre de rehabilitació per fer-los passar el mono? Però la realitat és que, aquests gossos, d’addictes no en tenen res i, per tant, a part de quedar-se sense feina continuaran les seves vides com si tal cosa. La realitat sempre s’entesta a desmuntar la poesia.