“Això és Matrix”
Esto es Matrix”, diu un dels personatges emblemàtics del també emblemàtic APM, i ara que els científics de la Universitat de Washington estan estudiant si l’univers només és, de fet, una realitat artificial, haurem de concloure que podríem ser creacions d’algun geni desvagat que juga amb ordinadors. Recordo un conte de Borges on els éssers humans només érem personatges somiats per un altre ésser. Però la teoria que Nick Bostrom va plantejar a Oxford i que ara recullen a Washington, en el sentit que l’univers és una recreació informàtica on els éssers humans vivim amb alegre inconsciència, és menys bucòlica que la de Borges, però diuen que més plausible. En fi, si fos el cas, estaríem en mans d’un psicòpata perquè això de crearnos informàticament per tal d’enviarnos la crisi, les hipoteques, el ministre Wert, les soflames de l’Aznar, en Justin Bieber, en Bertín Osborne, els toreros i altres delicadeses només podria ser fruit d’una ment endimoniada i perversa.
La darrera criatura d’aquest Matrix sàdic és un tal senyor Paco Vázquez,
La darrera criatura d’aquest Matrix sàdic és un tal Paco Vázquez, de professió les seves pregàries
de professió les seves pregàries i les seves declaracions.
A les èpoques que era alcalde ja era un home prou pintoresc, militant del Partit Socialista, però tan estimat pels populars que semblava la versió gallega de José Bono. I per reblar la comparació, Vázquez ha emulat el seu col·lega Bono tornant a repetir la infàmia contra catalans i jueus que representa l’ús del nazisme per criticar la identitat catalana. No voldria creure que el fet que tots dos siguin catòlics de la línia dura hi hagi tingut res a veure, tot i que resulta molt significatiu. No oblidem que si bé, amb el Nostra aetate, Joan XXIII va fer les paus amb el passat antisemita de l’Església, una part del catolicisme va mantenir intacta la seva fúria contra el poble “deïcida”. Massa segles d’actes de fe que van preparar el camí de l’Europa antisemita que desembocaria en l’holocaust. Hom pensaria que, precisament per ser catòlics, aquests personatges no usarien mai el nom del nazisme en va, primer per una qüestió de culpa històrica, i segon per pura caritat cristiana. Lluny d’això, banalitzen l’holocaust fins a la indecència, usen la pitjor tragèdia de la història d’Europa per criminalitzar la lluita democràtica dels catalans i redueixen el debat a la pura escombraria.
No sé si són de Matrix, però en el planeta de la raó són autèntics marcians. En qualsevol cas, això de comparar Catalunya amb els nazis comença a ser una plaga que diu molt poc del múscul democràtic del debat espanyol. Puc entendre que Vázquez i Bono siguin integristes espanyols i que els surti urticària amb la paraula Catalunya. Però em resulta incomprensible que siguin uns banalitzadors del nazisme.
En qualsevol cas espero que ben aviat dir tot això no sigui només una demostració d’estupidesa malvada. Espero, ras i curt, que sigui delicte.