Dones i talons inversemblants
De vertigen són aquests talons d’agulla dissenyats per a peus femenins. El disseny depèn de la imaginació, pot ser pura fantasia, mentre que la pràctica i l’ús són cosa diferent. Aquest tipus de sabates podria limitar-se a ser una creació artística, com una pintura a l’oli, però resulta que hi ha dones que els compren i se’ls calcen. A les models se les obliga a portar-los, malgrat que més d’una s’hagi entrebancat a la passarel·la, però hi ha dones corrents que pel que sembla ho fan per gust. Per gust? Que potser resulta agradable caminar insegura sobre una pua inversemblant, sentir els músculs i l’esquena tirants fins a l’irresistible? Esclaves de la moda, es diu. ¿Tan contentes amb la seva sort com abans les captives recol·lectores de cotó?
Ens podríem preguntar a qui necessiten agradar i per què estan disposades a sacrificar la seva salut. No poden ignorar el preu que estan pagant en forma de lesions a la columna vertebral i en la prematura aparició de galindons. Els metges no paren de posar-ho sobre la taula, i malgrat tot, elles sacrifiquen el seu cos, segurament perquè és la mirada dels altres el que dóna sentit a la seva vida. Més radical encara, més inversemblant, és la decisió d’amputar-se el dit petit perquè no els destorbi en la seva proesa. Sens dubte constitueixen una minoria, però el simple fet que això ocorri condueix a preguntar-se de què han servit tants anys de lluita feminista.
Encara hi ha recòndits espais de ments femenines on no han calat els missatges d’autoestima i de llibertat. Espais on no sorgeix l’interrogant de per què els despropòsits en la moda se’ls hi demanen a elles, mai als homes. Ells no els seguirien. Ells dissenyen, exigeixen, es diverteixen. ¿Són més intel·ligents, més lliures, més forts?
A partir del llunyà Maig del 68, el sexe femení va fer un salt endavant en la seva valoració com a persones lliures i segures de si mateixes. Un símbol van ser els jerseis amples i les sabates còmodes. Ara, com en un reflux, una part de les dones sembla relegar el seny per caure en una trampa insalubre de la qual no són subjectes sinó tot el contrari. En una carta dirigida a aquest diari, una lectora es declarava indignada davant tanta aparença i superficialitat. Només cap esperar que, a favor del seu benestar, les equilibristes sobre talons siguin a la fi més cautes.