UNA CASCADA DE COPAGAMENTS SOBRE EL 5% DE LA POBLACIÓ, LA MÉS MALALTA
“El primer que cal tenir en compte és que el 50% dels recursos el consumeix el 5% de la població: els malalts”, reflexiona el professor d’Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Puig-Junoy, investigador dels efectes del copagament. L’allau de nous pagaments pels serveis sanitaris en forma de participació en el preu, de taxes o indirectament per deixar de subvencionar un ampli grup de medicaments cau reiteradament sobre el mateix grup social: aquest 5% de persones més malaltes que cronològicament coincideixen amb les que són pensionistes.
Farmàcia. Sobre aquestes persones, el 5% de població més malalta i dependent, primer hi va caure el copagament farmacèutic. Tot i que aquest nou 10% del preu que abans no es pagava té uns topalls en funció dels ingressos anuals, en algunes comunitats el que s’ha pagat en excés es torna a posteriori, de manera que els pacients que prenen diversos medicaments cada mes sumen tots aquest 10%. A Catalunya, a més a més, s’abona un euro per cada fàrmac fins a un topall de 36 euros aquest any i 61 el que ve. Fins ara, 313.000 pacients ja han arribat a aquest límit. Fins a finals de novembre, la Generalitat ha recaptat 40,2 milions d’euros per aquesta taxa. I s’estima que aquest impost i els copagaments del Ministeri de Sanitat proporcionaran només a Catalunya més de 300 milions d’ingressos extres per a l’any que ve, bona part de les butxaques d’aquest 5%.
Crosses. Cadires de rodes, crosses, faixes especials per a l’esquena i lumbars i altres productes per alleujar dolors també són material sanitari que fan servir sobretot persones grans, que alhora consumeixen més medicaments i, per tant, són més copagadores. Aquesta participació, que pot semblar petita en el preu (entre 20 i 40 euros com a màxim), se suma al que
s’ha pagat per les medecines.
Transport no urgent. El 32,74% de serveis d’ambulàncies programades van portar pacients a diàlisi. A Catalunya hi ha 3.970 persones amb insuficiència renal crònica que van dia sí dia no a tractar-se. Gairebé la meitat té més de 64 anys, i un 24%, més de 74. Un altre 30,34% dels serveis d’ambulàncies no urgents es va fer servir per traslladar pacients a quimioteràpia o radioteràpia, i el 18%, a rehabilitació.