Divuit milions de pobres?
Intermón alerta d’una societat més desigual si segueixen les retallades
Països de l’Amèrica Llatina i de l’est de l’Àsia van necessitar fins a 25 anys per recuperar un cert benestar després de les retallades aplicades durant les dècades dels vuitanta i noranta del segle passat. A Espanya li passarà una cosa similar: trigarà entre 20 i 30 anys a tornar a gaudir del nivell de vida que te- nia abans del 2008 si persisteixen les reduccions dels recursos destinats a prestacions socials. Aquesta és la conclusió de l’informe Crisi, desigualtat i pobresa, presentat ahir per Intermón Oxfam. Aquesta oenagé va alertar que si continuen les polítiques d’austeritat, “d’aquí a una dècada, a Espanya, el nombre de persones pobres arribarà als 18 milions, un 38% de la població”.
Teresa Cavero, responsable d’investigacions d’Intermón Oxfam i autora de l’informe, explica que aquestes xifres resulten de projectar la tendència dels últims anys (12,7 milions de pobres ara i 10,6, el 2008) en la pròxima dècada i de l’anàlisi de l’impacte que van tenir “els ajustos econòmics i les polítiques antisocials a l’Amèrica Llatina i l’est de l’Àsia”. L’informe considera que les receptes aplicades en aquests continents i les que s’imposen ara a Espanya són similars: “La reducció del dèficit i el sanejament de la banca mitjançant la injecció de fons públics finançats a costa d’un deute desorbitat, un model d’austeritat que no genera creixement”. I el que és pitjor, segons el parer de Cavero, una fórmula que provoca l’augment de les desigualtats. “D’aquí a una dècada, el 20% de les persones més riques podria tenir uns ingressos 15 vegades superiors al 20% de les més pobres; ara la diferència és de 7,5 vegades més, i el 2008, de 5,2 vegades”, apunta Cavero.
Les alternatives que planteja Intermón Oxfam són activar una taxa a les transaccions financeres internacionals i perseguir l’eva- sió d’impostos, que, segons precisa Cavero, es tradueix en la desviació de 88.000 milions d’euros cada any a paradisos fiscals des d’Espanya. “Si ens referim a tot el món, són 3,1 bilions de dòlars, 70 vegades el PIB mundial”, afegeix l’autora d’aquest treball, en el qual també se suggereix retallar les subvencions a les autopistes, a oligopolis industrials i agraris i a la indústria armamentística a càrrec de la despesa militar. Una taxa a les transaccions financeres permetria ingressar a Espanya 13,7 milions d’euros cada dia, una xifra amb la qual es podrien atendre 240.000 persones del Sahel que passen gana, segons calcula aquesta oenagé.