Les observacions del Hubble s’acosten a l’origen del cosmos
El telescopi espacial capta les galàxies més llunyanes
Són set taques diminutes en una fotografia laboriosament captada per una càmera del telescopi espacial Hubble al llarg de més de cent hores d’exposició. A primera vista no s’hi distingeix gran cosa; apareixen com estructures borroses en imatges pixelades. Però, realment, aquestes set petites taques són galàxies enormes formades per milions d’estrelles; són els astres més llunyans i antics que s’han pogut observar fins ara. El descobriment, presentat dimecres per la NASA, obre una finestra a una època de la primera infantesa de l’univers que és clau per comprendre’n l’evolució posterior.
La llum de la galàxia més antiga de totes procedeix d’una època en què només havien transcorregut 380 milions d’anys des del big bang. L’univers, per tant, només tenia un 3% de la seva edat actual.
“Són imatges de l’univers nounat”, ha afirmat en declaracions recollides per la BBC John Grunsfeld, astrofísic i astronauta que va volar en tres ocasions al telescopi Hubble i que actualment és director adjunt de ciència de la NASA. “Ens ofereixen una visió del que va passar en els primers temps de l’univers. Es tracta d’una època en què l’univers era ple d’hidrogen i va començar a crear les estrelles i galàxies que van fabricar els elements químics amb què estem formats”.
Tot i que la imatge d’aquestes galàxies tan llunyanes no és de les més boniques que ha ofert el Hubble, és una de les que tenen més interès científic. La imatge, anomenada Camp Ultraprofund del Hubble, s’ha pogut captar amb una càmera instal·lada en l’última missió de reparació i renova- ció del telescopi espacial, el 2009. Aquesta imatge és una continuació de l’anomenat Camp Profund del Hubble, que s’havia captat anteriorment amb una càmera no tan potent. El Camp Profund va permetre explorar una època de la història còsmica que no havia estat possible observar abans i es considera l’aportació científica més important del Hubble.
El nou Camp Ultraprofund observa la mateixa regió del cel en la constel·lació de Fórnax –que es veu des de l’hemisferi sud–. Però, com que s’ha captat amb una càmera més potent, la nova imatge revela objectes més tènues i, consegüentment, més llunyans i més antics.
“L’objecte més llunyà és interessant, tot i que és el cens, el conjunt dels set objectes, el que ens indica com era la població d’objectes” en aquella era, va declarar Richard Ellis, director de la investigació de l’Institut Tecnològic de Califòrnia, en una roda de premsa transmesa per internet.
Totes set galàxies corresponen a l’època anomenada de reionització de l’univers, quan la radiació ultraviolada va separar els protons i els elecctrons dels àtoms. Es tracta d’una època de transició crucial en la història còsmica –fins ara s’havia investigat sobretot amb estudis teòrics– que ara les imatges del Hubble permeten investigar amb observacions directes.