L’home just és home crucificat
Per què hi ha gent que pren la decisió de fer-se pobra entre els pobres?
Quines motivacions hi ha darrere d’una decisió d’aquesta mena? I quina influència té la vida espiritual en l’elecció d’un determinat context socieconòmic per viure?
Carlos Mugica va ser un capellà argentí compromès a fons amb el Moviment de Sacerdots per al Tercer Món. Va treballar a Villa de Retiro, un barri marginal de Buenos Aires, on va ser assassinat el 1974, un crim que no va ser aclarit mai. La seva màxima era: “Senyor, vull morir per ells, ajuda’m a viure per a ells. Vull estar amb ells a l’hora de la llum”.
Elefant blanc (2012) és un homenatge a Carlos Mugica. La pel·lícula agafa el nom d’un gran hospital que no es va acabar i abandonat que es converteix en el símbol d’una vila misèria. La pel·lícula reflecteix les insegure- tats i debilitats d’aquells que han adquirit un compromís a partir de la seva vida espiritual, de la seva fe. Els protagonistes: la ira, el sentiment d’odi o la confusió entre l’amor i la vocació.
La pel·lícula es va rodar a l’escenari real, “terra de ningú” on ni tan sols no s’atreveix a entrar la policia, un assentament on les màfies, la droga i la violència han aïllat completament aquesta part de la capital argentina. La història es basa en la relació entre dos capellans: Julián (Ricardo Darín) i Nicolás (Jérémie Rénier) i comença quan el primer recull el segon ferit i destrossat interiorment, després de sobreviure a una matança de pagesos. Julián veu en Nicolás el successor per a la seva obra en un barri marcat per la violència i la pobresa. Allà col·labora com a treballadora social Luciana, que despertarà els seus afectes. En paraules de Ricardo Darín, l’“estigma regna en aquesta banda de la ciutat, perquè només es pensa que la gent que hi viu és perversa i oblidem la quantitat de persones que es maten per mantenir nets els nens i enviar-los a l’escola”, es planyia.