Vins negres de la Toscana (18)

Tal com anunciàvem la setmana passada, el clima s’erigeix en l’element clau que confereix a la zona de Brunello di Montalcino unes condicions particularment avantatjoses per a la viticultura. Montalcino és amb prou feines a quaranta quilòmetres al sud de Siena, però en aquesta curta distància s’observa amb nitidesa el pas del clima continental més humit i fred de l’àrea de Chianti Classico a un entorn més sec i càlid. De fet, es tracta de la DOCG (recordem, el més alt esglaó dins de les denominacions d’origen italianes) més àrida de tota la Toscana, amb una pluviometria entorn dels 650 mm per any.

S’hi afegeix l’efecte beneficiós de les brises mediterrànies del sud-oest, vents suaus que superen sense gaires dificultats la configuració superficial del terreny i que no només refresquen les temperatures, cosa que contribueix a un procés de maduració més llarg i progressiu, sinó que també aporten una ventilació eficaç contra el risc d’atacs fúngics.

Aquest clima privilegiat fa que el raïm de Sangiovese assoleixi en aquestes terres el seu màxim grau de maduresa i de concentració de compostos aromàtics i gustatius, i doni lloc a vins que superen sense problemes els 14 graus d’alcohol, però que, sempre que el vigneron no s’excedeixi en el seu intervencionisme, presenten una molt noble harmonia.

Al clima s’hi afegeix un altre factor que resulta molt important per acabar d’entendre el perquè de la concentració, força i expressivitat d’aquests vins: la naturalesa dels seus sòls. Ens hi referirem la setmana que ve.