Un socialista obiolista
LLUÍS MARIA DE PUIG (1945-2012) Exdiputat i exsenador del PSC
L’exdiputat i exsenador del PSC Lluís Maria de Puig va morir abans-d’ahir a la nit a Girona als 67 anys, dedicats majoritàriament i de forma molt intensa a la política. La mort prematura, per una malaltia cardíaca, ha suposat un fort cop per a tots els que vam tenir el privilegi de tractar-lo durant molts anys al Congrés, on sempre intervenia recorrent a un agut sentit de l’humor.
La vocació política va néixer d’un fort sentiment de compromís democràtic, en combinació per la seva passió per la història. Al Congrés, i al PSC, formava grup amb altres diputats pro-
La vocació política va néixer d’un fort sentiment de compromís democràtic
pers a l’ex-primer secretari del PSC, Raimon Obiols, com Joan Marcet i Joan Manuel del Pozo. Solien fer broma sobre això dient que “som els obiolistes clars”.
De Puig procedia de Convergència Socialista de Catalunya (CSC) fins a la fundació del PSC, una vegada aconseguida la unitat del socialisme a Catalunya, en els anys setanta. En aquells temps, de Puig va perfeccionar la formació com a historiador a París, com a deixeble de Pierre Vilar. Amb el seu germà Jaume, Lluís Maria va impulsar les Edicions Catalanes, publicant obres com les memòries de Gaziel o els estudis de Max Gallo sobre la Guerra Civil. A la capital francesa va coincidir amb Marcet, un dels amics de tota la vida, que lla- vors estudiava Sciences Politiques com a deixeble del politòleg Maurice Duverger.
De Puig i Marcet haurien pogut trobar-se a París amb Woody Allen, si aquest hagués descobert ja llavors la seva inclinació a viatjar pel temps, la que plasma en una de les seves últimes produccions, Midnight in Paris, perquè ells, com Del Pozo, sempre van ser uns grans ci- nèfils. Vaig poder comprovarho anys després en moltes nits de cinema i pizza pels carrers de Madrid, quan els tres deambulaven després de les sessions parlamentàries i jo m’hi sumava a la recerca d’alguna estrena. Van ser nits de rialles, provocades ja fos per l’última rucada d’Alfonso Guerra o per l’última baralla entre el PSC i el PSOE.
De Puig va ser diputat per Girona entre el 1979 i el 2004, i després senador de l’Entesa entre aquest últim any i el 2011. A poc a poc, es va apartar de primera línia de la política, després d’una intensa dedicació paral·lela a les institucions europees, sobretot al Consell d’Europa, que va presidir entre el 2008 i el 2010. Durant aquells anys va situar al mapa polític les trobades estiuenques a la casa de Vilopriu, en el marc del corrent Nou Cicle. Aquesta casa també té la seva història, definitòria del caràcter i la bonhomia de Lluís Maria. La va adquirir a unes monges. que van dedicar part dels diners a la reparació d’un campanar. De Puig explicava que les monges no deixaven d’agrair-li la compra i li deien que sempre el tenien present en les oracions. Afegia complagut que havia fet una operació rodona, perquè a més d’aconseguir la casa a bon preu, les religioses li professaven un agraïment etern i li farien guanyar el cel.