“Portar els joves al cinema exigeix apuntar més alt”
Peter Jackson, cineasta, estrena ‘El hòbbit: un viatge inesperat’
Gairebé una dècada després que l’Acadèmia de Hollywood el coronés per El senyor dels anells: El
retorn del rei (2003) un Peter Jackson molt més prim ha tornat a la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien per expandir aquell món mitològic. Després de moltes anades i tornades, en les quals Guillermo del Toro va estar a punt de ser el director, Peter Jackson proposa una nova trilogia a partir del primer llibre de Tolkien, preqüela de la seva obra magna, la primera part del qual, El hòbbit: un viatge
inesperat, arriba avui a les carte
lleres.
Ha tornat a dirigir tres pel·lícules juntes, oi? Sí. Vam rodar durant 266 dies, o 18 mesos en total. Bé, hi havia planificats 266 dies però després vam filmar una miqueta més.
Per què la fa així? És millor filmar les tres pel·lícules juntes perquè t’ajuda a no perdre el fil de la història i t’assegures que tot sigui part d’un gran projecte. A més és molt més fàcil que filmar una pel·lícula i, si et va bé, rodar la segona dos anys més tard, i la tercera quan ja han passat quatre anys del primer film. De tota manera, he de reconèixer que és molt dur llevar-te molt d’hora cada dia durant un any i mig. Filmar és una cosa que t’exigeix molt físicament. És molt esgotador. Creu que la tècnica de 48 fotogrames per segon és el futur del cinema? No ho sé. És una nova opció. No hi ha cap raó per la qual tothom s’hagi de posar a filmar a 48 quadres per segon, perquè els projectors actuals poden treballar a qualsevol velocitat i per això James Cameron està pensant a rodar Avatar II i III a 60 quadres per segon. Un també pot filmar una part de la pel·lícula a la velocitat tradicional, 24 quadres per segon, i després filmar només algunes escenes a 48. Hi ha opcions i també varietat. De tota manera, com a realitzador, sempre estic buscant formes que facin les pel·lícules més envoltants i més immediates. Jo vull que l’audiència es transporti al que està passant a la pantalla, que prenguin part al film. Per això m’agrada moure la càmera al voltant de l’escena i utilitzar lents de gran angular, i comptar amb 3D i 48 quadres per segon és un veritable regal per a mi, m’ajuda a fer ressaltar el que estic provant de fer.
És a més una manera de convèncer els adolescents que vegin la seva pel·lícula al cinema i no en aparells com l’iPhone o l’iPad? Sens dubte, perquè això em sembla francament aterridor. Crec que és important trobar la manera que els adolescents tornin al cinema. Per aconseguir-ho hem d’apuntar més alt. No podem afirmar que la tecnologia del cine- ma era perfecta el 1927, que és quan es va establir la velocitat de 24 quadres per segon, ni podem dir que no hi hagi necessitat de canviar-la en els pròxims doscents anys. Les coses han d’avançar. Ja no hem de tolerar una agulla ratllant el vinil quan escoltem música, perquè podem gaudir de la claredat i la puresa de la tecnologia digital. Encara que el progrés sempre espanti, cal avançar. També és cert que ens portarà un temps acostumar-nos: el cinema a 48 quadres per segon no es veu igual, és diferent del que estem acostumats a veure en una pantalla. Com convenceria els fans
d’El senyor dels anells perquè vagin a veure la seva versió d’El
hòbbit? Crec que el millor és fixar-se una miqueta en la història. Tolkien va escriure El hòbbit el 1937 com un llibre per a nens. Tenia nens petits en aquest moment, els explicava històries a l’hora de dormir i així va ser com va desenvolupar la història i va escriure la novel·la. Està escrit com un llibre per a nens en el qual pots llegir un capítol al teu fill cada nit abans que se’n vagi a dormir, i per això és bastant episòdic. El llibre va tenir molt èxit quan es va publicar i aquesta va ser la raó per la qual l’editor li va demanar que escrigués més històries sobre hòbbits. Així va ser com va començar a escriure una nova història que 18 anys després es va convertir en El senyor dels anells. Mentrestant es va desencadenar la Segona Guerra Mundial, anys en què va estar treballant en aquest llibre que es va convertir en una història adulta, molt més fosca i particularment extensa.
El senyor dels anells és per a un
públic adult. Però molts dels esdeveniments d’El hòbbit continuen a El senyor dels anells, i el fet que Bilbo lliuri l’anell és un dels seus catalitzadors, encara que la història parli dels nans intentant recuperar la seva terra. Com a realitzador, vaig intentar honrar els orígens més lleugers i divertits d’El hòbbit i alhora que aquesta trilogia tingués una unitat amb l’anterior. La meva idea és que d’aquí a uns anys, la gent pugui tenir les sis pel·lícules a casa seva i si alguns veritablement fanàtics es llancen a veure’n una darrere de l’altra, que entre totes elles hi hagi cohesió.
El hòbbit és un llibre més aviat curt. Va ser un desafiament per a vostè construir una trilogia? No, al contrari. Com que és un llibre per a nens, la història no està veritablement desenvolupada. Va ser escrit de manera molt ràpida, però a la pel·lícula necessites tenir personatges ben desenvolupats, hi ha d’haver diàlegs. Hi ha coses que com a realitzador un vol desenvolupar, perquè ha d’explicar la història d’una manera cinematogràfica. En moltes ocasions només teníem un paràgraf al llibre, però com que teníem altres materials que Tolkien va incloure a les notes d’El retorn del
rei, també els vam utilitzar. Per exemple, al llibre, Gandalf desapareix durant 30 o 40 pàgines en dues o tres ocasions i no hi ha explicació sobre on ha marxat, però molts anys després Tolkien es va posar a pensar en això i va escriure les seves idees en aquestes notes, que ens van ajudar a expandir el relat utilitzant el material que va deixar Tolkien.
És complicat lluitar amb els hereus de Tolkien? No he de treballar amb ells, és l’estudi el que manté aquesta comunicació. El cert és que J.R.R. Tolkien va vendre els drets al voltant de 1968 quan encara era viu, per tant no tenia problemes amb el fet que les seves històries s’expliquessin al cinema. Mai no va arribar a veure cap adaptació ja que va morir a començaments dels setanta i, òbviament, estava molt content amb els diners que li van pagar. Quan va morir, el seu fill Christopher va publicar molts dels manuscrits del seu pare, i va treballar molt en ells, però aquests materials mai no han estat disponibles per al cinema. Els administradors de l’herència han dit que mai no vendran els drets cinematogràfics sobre aquests textos, per la qual cosa tot el que hi ha a El hòbbit ve del llibre i de les anotacions d’El
senyor dels anells.