La conjuntura econòmica amenaça de mort el festival flamenc De Cajón!
La promotora n’acusa L’IVA, la falta de patrocini i l’apatia de l’administració
L’escena flamenca de Barcelona tindrà la temporada que ve una absència de pes si es confirmen els foscos auguris sobre la continuïtat del festival de flamenc De Cajón!, que des de l’any 2006 se celebra a Barcelona. Un concert del cantaor Miguel Poveda al Gran Teatre del Liceu obrirà el diumenge 23 de desembre la vuitena, i segurament última, edició de l’esdeveniment.
El director del festival, Joan Roselló, va aprofitar ahir la presentació del programa del nou cicle per oferir el que va considerar “unes quantes confidències”, que es van resumir en un parell: la gairebé segura no continuïtat de De Cajón! Festival de Flamenc de Barcelona, a causa de la conjuntura econòmica actual, i, com a conseqüència d’això, oferir el millor festival possible de flamenc en les actuals circumstàncies.
La decisió de la promotora The Project –responsable també dels festivals de Jazz, Guitarra i Gospel– va empènyer Roselló a fer una mica d’història sobre les circumstàncies que van motivar la creació del certamen, en una Barcelona, la del 2006, on l’escena estable flamenca es reduïa a la celebració de dos festivals (Ciutat Vella i Nou Barris) amb una setmana de diferència, i poc més. Després d’un parell o tres d’edicions, el festival De Cajón! va decidir obrir-se estilísticament per “l’escassetat de figures del gènere que podien convocar un públic nombrós” i a un format de noms que lligaven més amb “la nostra empresa”: així va ser com van aparèixer als successius cartells noms com Rosario, Los Planetas, Kiko Veneno, Niña Pastori o Evangelistas, i això ha desembocat en el fet que “el festival ha mirat el flamenc sense complexos”. Ara, en canvi, la situació ha canviat i Barcelona “s’ha aflamencat i té una bona oferta flamenca”, segons Roselló.
Amb la sensació de missió complerta a nivell musical –“el nostre compromís amb la ciutat està cobert amb escreix”–, el màxim responsable del certamen va argumentar en termes econòmics les enormes dificultats per continuar endavant: l’enorme augment de l’IVA en el preu de les entrades, la impossibilitat per a ells de trobar un patrocini privat per a un gènere musical com el flamenc, “que és més emocional, més arriscat i, potser, més democràtic per a potencials espònsors, a qui els interessa sobretot música més digerible, més cool, per la qual cosa es decanten per la música indie i, també, pel jazz”, i, finalment, el paper de l’administració, “que no ha fet els deures en res”. “Nosaltres ho notem menys, perquè l’aportació pública en el nostre cas és petita, però hi ha moltes empreses que s’estan ofegant literalment perquè hi ha compromisos que no es compleixen o es retarden de forma brutal”. I és que s’ha procurat que l’augment de l’IVA del preu de les entrades no repercutis íntegrament en l’aficionat, va assegurar Roselló, i això obliga pràcticament a tenir uns índexs d’ocupació elevats; quan això no passa en un concert concret, el perjudici és enorme”. L’amenaça de mort és, doncs, gairebé imparable.
Davant d’aquest panorama, el futur del festival –el pressupost de les últimes edicions ha estat de 300.000 euros i ha registrat una assistència que varia entre els 17.000 i els 19.000 espectadors– depèn de diverses alternatives: des de la hibernació pura i simple de l’esdeveniment fins a buscar nous formats –amb cicles o concerts únics–, passant per l’exportació del model a ciutats com Nova York o Miami, “on es veu el flamenc sense prejudicis i hi ha col·laboracions públiques i privades”. A tot això s’hi suma la renovació molt lenta del públic aficionat.
Pel que fa referència a l’edició que arrencarà amb el concert de Poveda –que estarà acompanyat de Joan-Albert Amargós i oferirà, amb tot el seu aparell audiovisual, el que es pot veure i sentir al seu recent DVD Real–, la nova edició combinarà els grans noms, en què destaca l’actuació d’Estrella Morente, que presentarà al Palau de la Música el seu esperadíssim Autorretrato, o la de Rosario, confirmada ahir mateix, fins a un cicle a la sala Arteria Paral·lel, amb artistes joves (Las Migas, Marina Heredia, Joana Jiménez, Juan Valderrama), sense oblidar el capítol de Flamenco en cercanía, que es desenvoluparà al Harlem Jazz Club amb propostes de petit format per a valors del planter flamenc.
Entre les alternatives, no es descarta exportar el model a ciutats com Miami o Nova York