El cinema italià que no arriba
Una fórmula única. Com l’oportunitat: única. El millor cinema italià del moment, aquest cinema italià que mai no veiem per- què no té distribució a Espanya, a la primera Mostra de Cinema Italià de Barcelona. I, a més, de franc.
La Mostra, que arrenca avui als cinemes Verdi, acull vuit llargmetratges –més una sessió de curts– avalats per la seva presència al circuit de grans festivals. La selecció, realitzada pels crítics Gianni Canova i Maurizio Di Rienzo, arrenca avui les seves ses- sions ordinàries (a les 22,30 hores), amb Padroni di casa, d’Edouardo Gabbriellini. Una comèdia virada al negre sobre aquesta Itàlia dels diners fàcils i la fama impostada, hereva directa de l’esperit de Berlusconi (que potser tornarà). La pel·lícula no trans- corre, com solia ser habitual en aquest tipus de cinema, en una gran ciutat. Al contrari, se situa en una població petita, marginal, pràcticament oblidada. I és que la perifèria, tant geogràfica com social, defineix bona part dels títols seleccionats.
Per Daniela Aronica, responsable de la mostra, aquesta característica se suma a una altra de no menys important: la capacitat d’afrontar la realitat des del somieig i el conflicte des de la imaginació. I això, sense perdre capacitat crítica. El neorealisme, doncs, superat. En definitiva, un cinema italià que trenca tòpics amb la seva pròpia his- tòria. Ferzan Ozpetek, per la seva part, director italià d’ascendència turca, recollirà avui mateix (a les 20 hores) el premi CSCI. Guardó amb què la mostra reconeix la seva trajectòria.
El premi, a més, anirà seguit de la projecció de Magni
fica presenza, el seu últim film. La Mostra estarà en marxa fins dimarts, 18 de desembre. Cinema per descobrir, sense més cost que apropar-se als Verdi.