El Govern espanyol obté el capital necessari per al banc dolent
Els fins a 2.100 milions de fons privats compromesos deixen el FROB com a minoritari
La societat de gestió d’actius (Sareb) o banc dolent que ha creat el Govern espanyol per eliminar el risc immobiliari de les entitats nacionalitzades i totes les altres que rebran ajuts va tancar ahir de matinada una ampliació de capital que suposarà l’entrada de 1.720 milions d’euros procedents de cinc entitats. Aquesta xifra podria pujar fins als 2.100 milions d’euros al febrer, en cas que l’Executiu no trobi altres socis que li permetin arribar als 2.600 milions, que és la part de capital privat requerit.
Gràcies a les aportacions del Santander, Caixa Bank, el Sabadell, el Popular i Kutxabank, el Govern aconseguirà el seu objectiu; és a dir, que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), de titularitat pública, es quedi com a minoritari en el capital social –amb fins a 2.400 milions– i el seu deute no es consolidi amb el de l’Estat, ja molt voluminós. El Govern ha disposat de l’ajuda de la consultora Alvarez & Marsal en el disseny del banc dolent, i del despatx Cuatrecasas per a la part jurídica.
La setmana que ve hi haurà una segona ampliació de capital per donar entrada a altres socis, com Bankinter, Deutsche Bank, Barclays i diverses companyies asseguradores. Hi ha al voltant de 400 milions d’euros més com- promesos, però no tots arribaran a temps per entrar-hi ara i podrien desemborsar la seva part al febrer. Qui no hi serà segur és el BBVA, perquè així ho ha decidit el seu consell. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre, va dir ahir que aquesta absència no ha suposat cap problema. Tanmateix, fonts financeres van assegurar que a la troica –Unió Europea, Banc Central Europeu (BCE) i Fons Monetari Internacional (FMI)– “no li va semblar gens bé aquesta negativa i es van disparar totes les alarmes”.
El consell d’administració de la Sareb tindrà 15 membres, dels quals almenys quatre correspondran als accionistes privats: Remigio Iglesias (Santander); Antonio Massanell (Caixa Bank), un tercer que representarà el Sabadell i el Popular –perquè així ho han pactat aquestes entitats– i un altre que hauran de designar les companyies del sector assegurador. Es reserva també una butaca per als accionistes estrangers. A més, hi seran els executius Belén Romana i Walter de Luna, presidenta i director general, i cinc d’independents, entre els quals ja es van anunciar ahir Javier Trillo Garrigues i Luis Sánchez-Merlo. Previsiblement, el FROB tindrà només tres consellers i renunciarà al quart a què tindria dret.
Després de l’entrada dels nous accionistes en el capital de la so- cietat, ara falta redactar el contracte de cessió d’actius amb Bankia, Nova Galicia (i la filial, el Banco Gallego), Catalunya Banc i Banc de València. Entre tots ells transferiran 44.000 milions de sòl, immobles, promocions i crèdits lligats amb el totxo a la Sareb. El pla és que entre el 18 i el 21 de desembre es firmin les cessions dels actius i que la Sareb els compri als bancs amb els bons amb garantia de l’Estat que emetrà a continuació.
El banc dolent rebrà els actius abans del 31 de desembre, com marca l’acord firmat amb Europa per a l’ajuda a la banca espanyola. Per a la comercialització del seu nou patrimoni, la Sareb disposarà de l’ajuda dels bancs cedents d’aquests actius, que cobraran per això un fix i variables depenent del compliment de determinats objectius.
També s’han previst penalitzacions si no fan les coses bé. La majoria de les operacions hauran de tenir el vistiplau de la Sareb. I algunes, a partir d’un llindar que encara no s’ha fixat de manera definitiva, hauran de passar pel consell per poder formalitzar-se. D’aquesta manera es volen evitar conflictes d’inte- rès entre els accionistes de la Sareb, ja que tots tenen interessos immobiliaris al marge dels del banc dolent.
Les imposicions del Banc Central Europeu (BCE), la preocupació del qual pel funcionament del banc dolent és altíssima, són nombroses. Els funcionaris arribats des de Frankfurt han estat presents al llarg de tot el procés i, de vegades, les seves pretensions han causat estranyesa al Govern. Per exemple, en el curs del disseny de la Sareb, el BCE va arribar a plantejar amb vehemència la necessitat d’entrar directament al consell d’administració de l’empresa.
Des del Govern, la resposta va ser clara des del principi: no. En contrapartida, la institució que presideix l’italià Mario Draghi va imposar la creació d’un comitè de seguiment, en el qual hi haurà representants del Ministeri d’Economia, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del
LES PRETENSIONS DEL BCE El BCE ha exercit una pressió enorme i fins i tot va demanar ser al consell
PACTE SABADELL-POPULAR Les dues entitats, amb un capital similar, s’han unit per nomenar un conseller
Mercat de Valors (CNMV) i un o diversos observadors del mateix BCE, la UE i l’FMI. Aquest comitè vetllarà pel compliment del pla de negoci i podrà demanar les dades o els aclariments que consideri oportuns.
Una de les obsessions del BCE és que el deute de la Sareb s’amortitzi a bon ritme, cosa que no va passar al NAMA, el banc dolent irlandès. Aquí es vol evitar aquest error. Òbviament, els quatre bancs nacionalitzats acudiran en massa a la subhasta del BCE del 3 de gener per obtenir liquiditat a canvi dels bons de la Sareb. L’operació tornarà a disparar la dependència de la banca espanyola del BCE, que supera els 340.000 milions. El BCE vol que així que es vagin venent els actius del banc dolent, els bancs desfacin posicions a la finestreta europea.