BMN i Banco Ceiss esquivaran la nacionalització total
El grup BMN i el Banco Ceiss no seran nacionalitzats del tot i mantindran els equips de gestió. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va explicar ahir en declaracions als periodistes a Brussel·les que “la nacionalització de BMN, segons les dades que tenim, no serà completa en absolut”, informa Efe. “En el cas del Ceiss, es troba en un procés d’integració que caldrà veure com es resol definitivament”, va afegir el ministre.
Així, només Liberbank i Caja3 (immersa en un procés de fusió amb Ibercaja) no rebran una injecció de recursos públics directes, sinó que podrien optar per rebre ajuts per bons convertibles denominats en argot financer cocos. La Comissió Europea ha considerat que com que el BMN i el Ceiss (en via de fusió amb Unicaja) ja havien rebut diners públics per mitjà d’un préstec del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), aquests diners s’havien de convertir en capital junt amb la nova injecció, amb la qual cosa l’Estat passava a ser-ne accionista.
Fonts financeres consideren que l’Estat tindrà més d’un 50% de les accions del grup BMN i que en el pitjor dels casos podria arribar al 70%. El 30% que resta –en aquest escenari– estarà en mans dels quatre accionistes inicials, si bé tres volen que el quart, Caixa Penedès, abandoni el capital del banc. La raó és perquè s’ha pactat la venda de la xarxa de l’antiga Caixa Penedès a Banc Sabadell. Precisament aquesta operació ha evitat que el BMN fos nacionalitzat gairebé totalment.
En el cas del Ceiss, fonts de l’entitat van dir que desconeixen quant de capital n’assumirà l’Estat via FROB.
En tots dos casos, el proper dia 20 la Comissió Europea farà pública la quantitat de diners que necessiten aquestes antigues caixes.
L’entrada del FROB al BMN es produeix en paral·lel a les negociacions perquè en surti Penedès
La xifra dependrà de com es dugui a terme el procés de traspàs dels actius tòxics al banc dolent, de quin percentatge de pèrdues assumeixin els tenidors de bons i d’accions i de com es farà la conversió del préstec del FROB en capital. En el cas del BMN, inicialment es preveia que necessitaria uns 500 milions d’euros de diners
públics per recapitalitzar-se una vegada descomptat el paquet d’oficines i actius que es venen al Sabadell. Fonts financeres calculen que la xifra final que aprovarà Brussel·les serà superior als esmentats 500 milions d’euros.
Segons el que consta al memoràndum aprovat per Brussel·les que permet l’arribada dels diners per al rescat de la banca espanyola, les entitats nacionalitzades –BMN i Ceiss– d’aquí tres anys i abans que se’n compleixin cinc tindran tres opcions perquè en surti el capital públic. La primera opció és una sortida a borsa mitjançant una oferta pública de venda (opv), la segona és la venda del paquet a un tercer i la ter- cera, una operació corporativa.
En qualsevol cas, la decisió de Brussel·les dóna temps per esperar que millori la situació econòmica. A més, els mesos o anys següents, el Banc d’Espanya haurà de dur a terme altres desinversions públiques més urgents en les entitats nacionalitzades al 100%: Catalunya Caixa, Nova Galicia i Bankia.
A diferència d’aquestes entitats, les exigències de Brussel·les al BMN i Ceiss no seran tan dures quant a la reestructuració de xarxes i de plantilla.
El BMN és el resultat de la unió de Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra. Si tiren endavant les intencions de deixar fora del projecte Penedès, la caixa murciana tindria més de la meitat de les accions de la part no nacionalitzada del banc. Sigui com sigui, l’únic segur és que aquestes caixes s’hauran de transformar en fundacions de caràcter especial, en controlar menys del 25% del banc.
En el cas de Banco Ceiss, l’entitat és fruit del procés de fusió de Caja España i Caja Duero. El procés d’unió amb Unicaja està sent molt complicat perquè l’entitat andalusa encara no ha decidit al 100% dur a terme l’operació, ja que malgrat que li aporta dimensió, també li genera un problema en permetre l’entrada del capital públic.