La UE es doblega davant Alemanya i rebaixa l’abast del supervisor únic
L’acord limita el control als bancs amb actius superiors a 30.000 milions
La crisi de l’euro ha convençut els governs europeus per fer una cosa que es van negar a acceptar quan es va dissenyar la unió econòmica i monetària: cedir a Frankfurt, seu del Banc Central Europeu (BCE), la supervisió de les entitats financeres. És el primer gran pas per crear una unió bancària europea que, a mitjà termini, trenqui el cercle viciós que es crea actualment en la zona euro entre els bancs amb problemes i els estats.
Després de 14 hores de reunió, els ministres d’Economia europeus van acordar de matinada cedir al BCE la vigilància dels principals bancs a partir de març del 2014, d’aquesta manera complixen el mandat de tancar l’afer abans de final d’any i demostrar que la zona euro treballa per corregir les seves deficiències. A mitjà termini, l’acord permetrà trencar el “cercle viciós” entre els problemes dels bancs i dels estats, un problema que la crisi ha fet evident a Europa (Irlanda, Espanya, Xipre...).
Tanmateix, les presses per arribar a un acord polític han deixat els governs amb molt poc marge de negociació davant Alemanya, que ha aconseguit que la major part del seu sector financer –bancs públics i caixes d’estalvis– eludeixi la supervisió del BCE i continuï controlat per l’autoritat nacional. “Hem aconse- guit assegurar totes les demandes alemanyes”, va dir després Angela Merkel davant el Bundestag.
L’acord polític limita la supervisió europea als bancs amb actius superiors a 30.000 milions d’euros, o equivalents al 20% del PIB del seu país, a més d’aquells amb filials en tres estats de la UE. El sostre redueix de 6.000 a entre 150 i 200 el nombre d’entitats afectades. De les quals 15 o 16 seran espanyoles, va anunciar el ministre d’Economia Luis de Guindos: “Més del 95% del sector bancari espanyol”. “No hi ha vencedors ni vençuts –va afegir–. Guanya Europa”.
El sostre d’actius a partir del qual un banc passa a estar supervisat pel BCE està fet a mida d’Alemanya, que així protegeix els seus bancs públics i caixes d’estalvis de l’escrutini europeu. Es calcula que només afectarà una dotzena de les seves entitats. Encara que el nombre d’entitats que passaran a ser supervisades pel BCE sigui limitat (200 de 6.000), representen “el 95% dels actius bancaris en la zona euro”, afirma Zsolt Darvas, economista de l’institut d’estudis Bruegel, per a qui la reforma és “un gran pas endavant” que protegirà els estats de la crisi dels seus bancs. “Té potencial per reforçar l’estabilitat financera a Europa”, assegura l’expert.
França, molt reticent al principi a rebaixar l’abast de la supervisió europea (la majoria dels seus bancs sí que hi estaran afectats), ha hagut de conformar-se que, en cas de problemes, es permeti a la institució presidida per Mario Draghi fer valer la seva autoritat sobre qualsevol entitat, al marge de la mida. A més, Alemanya ha aconseguit ajornar fins a març del 2014 l’entrada en vigor del nou sistema (s’aspirava que fos a partir de mitjans del 2013).
Amb aquesta maniobra, Angela Merkel pretén ajornar tant com sigui possible l’aplicació del veritable cor de la proposta: la recapitalització directa de bancs a través del fons de rescat europeu (Mecanisme Europeu d’Estabilitat, MEDE), sense carregar els tresors nacionals amb el deute d’entitats privades com acaba de fer Espanya demanant un préstec per injectar fons al sector. Segons Barnier, el MEDE no hauria d’esperar que la supervisió bancària estigui en marxa
En total, 15 o 16 entitats espanyoles estaran sota la supervisió del Banc Central Europeu
per fer el pas de deixar diners directament a les entitats financeres. Però la decisió s’ha d’adoptar per unanimitat i el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va insistir ahir que no s’han de crear “falses expectatives” pel que fa a això.
Els ministres han acordat també una reforma del sistema de vot a l’Agència Bancària Europea, on els països fora de l’euro temien quedar en minoria davant una eurozona més integrada. El sistema està pensat per als socis de la zona euro, però obert a tots. Només el Regne Unit, Suècia i la República Txeca han anunciat que es quedaran fora.