Rajoy cobra tres vegades menys com a president que a l’oposició
El líder del PP va passar de percebre 240.000 euros el 2011 a 75.000 l’any passat El PSOE creu que la publicació de les dades de la renda no dissipa dubtes
Mariano Rajoy Brey, viu exemple d’indecisió i indolència segons destacats personatges de la Corte de los Milagros madrilenya, té una fèrria voluntat de poder. Ahir ho va demostrar penjant a internet les seves declaracions de renda des de l’any 2003, quan va ser elegit per succeir José María Aznar. En aquests documents hi ha les dades sobre l’evolució del seu patrimoni. Si algú aconsegueix demostrar, de manera fefaent, que ha mentit a Hisenda i als ciutadans, no li quedarà cap altra opció que dimitir com a president del Govern espanyol. Rajoy ha jugat fort. S’exposa a la voraç bugaderia digital i juga amb la il·luminació. Translúcid, intenta apaivagar el mal humor social, tot enviant un senyal als seus adversaris emboscats en el PP –gent més rica que ell–. Aquí teniu el llistó, els diu.
En temps de la comunicació instantània, la llum és arma de combat polític. Una fogonada pot enfonsar una reputació. Una intel·ligent il·luminació indirecta que accentuï la sensació de trans-
ESTRATÈGIA EXTERNA Gest inèdit de Rajoy per intentar disminuir la forta irritació social en un moment crític ESTRATÈGIA INTERNA La iniciativa eleva el llistó i desafia els ‘conspiradors’ a l’interior del PP
parència i ingravidesa pot esdevenir la més eficaç línia de defensa. Després d’assegurar-se el suport d’Angela Merkel a la recent reunió de Berlín i després d’un extenuant Consell Europeu sobre el pressupost comunitari del 2013, la Moncloa va il·luminar ahir, amb filtres de blau platejat (els filtres més adients per a la llum freda i suspensiva d’una nit hivernal), el primer striptease fiscal d’un líder de la dreta espanyola.
Rajoy intenta obrir un tallafocs que li permeti arribar sense agonies al debat sobre política general del proper 20 de febrer i envia una advertència a algunes de les ombres que es mouen darrere del cas Bárcenas.Un professional de la política es defensa. Patirà més esgarrapades, però modifica el marc de la discussió. Exhibeix el seu patrimoni de burgès de províncies i amb el seu gest convida els patricis de la dreta madrilenya que juguen a moure-li la cadira, a que facin pública la llista dels seus béns i ingressos. Missatge explícit a Esperanza Aguirre Gil de Biedma, comtessa consort de Murillo, aquests dies autoproclamada lideressa de la regeneració espanyola. I missatge una mica més críptic a José María Aznar López, patró de la FAES, conferenciant de luxe, conseller del magnat australià Rupert Murdoch, assessor de la companyia elèctrica Endesa i indiscutible poder fàctic del PP. Tan fàctic, que s’atribueixen automàticament a Aznar totes les ombres xineses que es mouen a la dreta espanyola.
Els italians, molt familiaritzats amb l’art de la intriga, tenen dos noms per referir-se al subjecte o entitat que mou els fils en una situació conspiradora. Quan el joc és molt enrevessat sol parlar-se del Grande Vecchio. El Gran Vell. Segons algunes fonts, es tracta d’una referència cultista al Vell de la Muntanya, Hassan Ibn Sabbah, inspirador i cap, al segle XI, de la secta islàmica dels haixaxín (combatents suïcides drogats amb haixix i origen de la paraula assassí). Des de la fortalesa d’Alamut, el Vell de la Muntanya va terroritzar els governants dels dominis que avui coneixem com a Síria i l’Iran. La segona expressió també té alguna ressonància literària. Il Burattinaio. El Titellaire. El que mou els fils. En la seva versió més amable, Geppetto, el vell fuster a qui se li escapa la criatura (Pinocchio).
Molts quadres del PP i no pocs observadors de la política madrilenya han arribat aquests dies a la conclusió que algú està movent els fils del cas Bárcenas per provocar la caiguda de Rajoy. Un escàndol teledirigit per propiciar una reestructuració general de la política espanyola sota un lideratge fort, que afronti sense contemplacions el problema de Catalunya i procedeixi a una enèrgica reforma de la Constitució. Aquesta lectura, amb l’atractiu dels grans relats conspiratius, apunta inevitablement a l’expresident Aznar. És el musculat Aznar el Grande Vecchio espanyol? El seu nom no apareix als papers de Bárcenas i l’advocat i exdiputat del PP, Jorge Trías Sagnier, principal valedor de l’autenticitat d’aquests presumptes apunts comptables, és un actiu col·laborador de la fundació FAES. Hi ha una cosa que no encaixa, tanmateix: l’escàndol Bárcenas (22 milions a Suïssa la procedència dels quals ningú encara no ha explicat) abonyega la imatge del PP dels noranta, el PP de la turboeconomia. L’era Aznar. I de col·laboradors de la FAES n’hi ha a centenars.
És Esperanza Aguirre Gil de Biedma la burattinaia? En cercles molt pròxims a Rajoy estan gairebé convençuts de què sí. El barceloní Trias Sagnier ha estat amic de Bárcenas i manté una molt bona relació amb l’entorn d’Aguirre. (L’exdiputat també és amic de Baltasar Garzón i bon coneixedor del règim de Teodoro Obiang a Guinea Equatorial). A Aguirre li van faltar hores per
LA LOQUAÇ ‘LIDERESSA’ En el cercle de la Moncloa hi ha molta irritació i assenyalen Esperanza Aguirre
invocar la regeneració d’Espanya, després d’una tempestuosa reunió de l’executiva del PP de Madrid, en la qual es va produir un gran enfrontament entre l’expresidenta i l’alcaldessa Ana Botella, a propòsit de l’accident al Madrid Arena i la seva gestió posterior. La relació d’Aguirre amb els Aznar no és avui idíl·lica. Està en joc el quadre de comandament del PP madrileny i els candidats a la comunitat i a l’alcaldia en les eleccions del 2015. Està en joc la morfologia de la principal plaça de poder de la dreta espanyola.
Grande Vecchio? Titellaire? Un complot per imposar un govern tecnocràtic a Espanya? Potser tot sigui més simple, sense deixar de ser enrevessat. Un embolic madrileny. Ambicions creuades, un home que no vol anar a presó, dos diaris en infinita competició, sobre un fons de gran irritació social. I Twitter. Molt de Twitter.