Patrons estadístics

EOPINIÓ

Les relacions entre Espanya i Amèrica Llatina experimenten continus reequilibris, les conseqüències dels quals encara no es poden desxifrar. L’onada d’immigració retorna al seu origen, i les multinacionals espanyoles obren mercat en aquelles terres portant rebuf a altres empreses menors. Dediquem a aquest assumpte els Temes de debat d’avui. UROSTAT, l’oficina estadística de la UE, va avançar al novembre que Espanya havia superat els sis milions d’aturats. Més del 26% d’atur (un de cada tres desocupats del continent), davant el 5,4% d’atur que té Alemanya. Tot just dos mesos després, l’Enquesta de Població Activa que elabora trimestralment l’INE va certificar que l’atur vorejava els sis milions de persones, un milió més que les que oficialment estan inscrites en les oficines de presumpta col·locació. I com que el sentit de l’humor del país està en ple apogeu, va el president de la CEOE i diu que aquestes estadístiques són més falses que un euro de plata i que hem d’eliminar el greix funcionarial amb la següent recepta: enviar a casa diversos centenars de milers d’empleats públics, donant-los una subvenció perquè així no malgastin paper i telèfon a les seves sinistres oficines ministerials. Gran contribució la de Juan Rosell a aquesta doctrina de fe neoliberal en què el mercat es converteix en religió de culte i alguns patrons

EDITORIALS

Monogràfic sobre un assumpte que no perd actualitat. Els escàndols per corrupció dominen el panorama polític i ocupen diàriament la narració periodística de la vida pública.

TENDÈNCIES

La RTVV va comunicar ahir, per correu electrònic, l’acomiadament de 843 dels 1.167 empleats de la Televisió Valenciana. Un ERO massiu que s’afegeix als acomiadaments s anteriors. En total, més de mil profesionals al carrer. es creuen poc menys que Déu. Resulta commovedor que ens diguin que el futur està en el passat, que cal desfer el que hem caminat i tornar, ras i curt, als microsalaris abans de morir d’inanició a la cua de l’atur. Hi pot haver alguna cosa certa en la proposta, però no deixa de resultar xocant que un barceloní ens recepti ungüents xinesos com els que s’apliquen en aquestes gegantines fàbriques de suor asiàtiques on s’acoblen i manufacturen els gadgets tecnològics. I, abans que res, fa un cert esglai que les velles rogatives empresarials provinguin d’algú que té com a predecessor un empresonat per estafar a temps complet. A aquest pas ens diran que traguem els fills de les escoles i els fiquem en un correccional que els esmeni la insaciable cobdícia.