“La corrupció ensorrarà el sistema de Putin”
Gueorgui Satàrov, president de la Fundació Indem i exconseller de Ieltsin
El sociòleg rus Gueorgui Satàrov, exconseller del president Borís Ieltsin, reconeix que el sistema durant la seva presidència (1991-1999) no era perfecte, però s’havien organitzat uns equilibris de poders que des de l’arribada de Putin a la presidència, ara fa tretze anys, han desaparegut.
A Rússia la corrupció és a la burocràcia com el pa a la mantega, assegura Satàrov, i l’esquema s’ha repetit en temps dels tsars, en l’època de Bréjnev i a la Rússia actual. Autor de diversos informes sobre corrupció, diu que encara hi ha esperances. Amb les protestes de l’any passat, les més importants des que Putin va arribar al poder l’any 2000, “es va iniciar un remolí a la societat civil”. És una de les veus intel·lectuals dins l’oposició a Putin.
Què ha impulsat, segons la seva opinió, l’actual campanya anticorrupció? És el començament d’una guerra contra la corrupció de debò o simplement una altra campanya d’imatge?
És una barreja de les dues coses. En primer lloc, Vladímir Putin ha de crear, encara que sigui mínima, una direcció d’aquesta vertical del poder que ell ha construït durant tot aquest temps. La vertical existeix, però sense direcció. La corrupció és un símptoma d’aquesta falta de control des de dalt. Sens dubte, no pot dir que està lluitant contra una burocràcia que no li fa cas. No seria correcte. Per això està lluitant contra la corrupció, jo diria que tant simbòlicament com de debò. En realitat, aquesta és la guerra de clans que, amb l’excusa de la corrupció i la seva persecució, sempre ha existit.
Està dient que s’accepta la corrupció però sempre dins d’un ordre?
En cert sentit, sí. D’això li parlaré més endavant. Putin ha de posar límits a aquests buròcrates. Però, d’altra banda, en depèn, ja que van ser ells els que van construir el seu poder i li van donar suport. Per això, aquests són esforços inútils. És un primer intent per intimidar-los i, d’alguna manera, restaurar alguna mena de control. És una lluita entre ells, però no hi ha res de lluita sistemàtica contra la corrupció.
Els últims vint anys hi ha hagut alguna vegada una veritable lluita contra la corrupció?
Sens dubte que no. En els temps de Ieltsin, i ara també, hi ha intents aïllats, però de forma molt local. Fins i tot durant la presidència de Medvédev es va publicar un programa que podria ser una estratègia, però era una cosa molt trivial i estava clar que no tenia sentit. Abans de tractar la malaltia cal fer un diagnòstic, però quan s’inicia un tractament sense diagnòstic al metge cal treure-li el dret a curar.
És correcte dir que la corrupció s’estén per totes les esferes de la societat russa?
No es pot dir això. Segons les nostres dades, ratificades per altres enquestes, la meitat dels ciutadans russos ha ensopegat amb la corrupció almenys una vegada en la seva vida. L’altra meitat simplement no s’ha trobat en una situació que impliqués corrupció, i aquestes dades semblen esperançadores. Parlem del ciutadà en general, la corrupció quotidiana. En les àrees del Govern, dels mercats econòmics, els serveis públics, la corrupció els impregna sens dubte tots, sense excepció.
Si Medvédev volia honradament canviar la situació, per què continua formant part del sistema que no ha aconseguit reformar?
HI HA SORTIDA “La meitat dels russos no ha topat amb la corrupció, i això és esperançador” LA PANDÈMIA “Dins les àrees del Govern i serveis públics la corrupció impregna tothom”
Medvédev no és una figura independent. Algunes coses que es van fer quan ell va ser president són més o menys bones, com ara algunes esmenes al Codi Penal i altres mesures que milloren la vida dels negocis. Se li va permetre fer-ho, pel fet que la nostra vida a Rússia no es mou per prin- cipis de llei, sinó d’una indulgència que no és Medvédev qui la distribueix. En la lluita contra la corrupció, l’impuls és el mateix que el donat quan abans parlàvem de Putin. Va intentar que aquesta lluita fos el més àmplia possible, però com tot està en mans dels buròcrates, la realització d’aquestes idees es va dur a terme de manera que no suposés un perill per a l’esmentada burocràcia.
Si hagués estat al Kremlin quatre anys més, vostè creu que hi hauria resultats? Absolutament no. Què cal fer per vèncer la corrupció?
Canviar el sistema polític, això en primer lloc, ja que l’etern augment de la corrupció dels últims deu anys té una causa clara. Si comparem la situació actual amb els temps de Ieltsin, allà hi va haver una divisió de poders, hi havia control. Encara que el sistema era imperfecte, es va dividir el poder de forma horitzontal i vertical. Els poders regionals eren prou independents del centre, els poders locals de les regions. A més, existia un control extern: una oposició influent en el Parlament, diversitat de mitjans de comunicació independent. No hi havia cap control central sobre els canals de televisió i les organitzacions no governamentals operaven lliurement. Per contra, al sistema polític de Putin mana el monopoli i el descontrol de la burocràcia. Descontrol? El Kremlin va deixar a la burocràcia anar pel seu compte, i a poc a poc els buròcrates han començat a treballar automàticament per a si mateixos, sense control polític. Això degenera en corrupció, que acabarà ensorrant el sistema de govern de Putin.
Sense aquest canvi de model, seria possible posar fi a la petita corrupció que la gent corrent es troba en la seva vida quotidiana?
A començaments del segle XX un sociòleg rus va escriure que per al règim tsarista la corrupció era una manera de mantenir la lleialtat de la burocràcia. Amb Bréjnev aquest esquema es va replicar, i el mateix passa ara. Vostè es pot imaginar que el poder prohibís als policies dedicar-se al que es dediquen? Simplement, perdria una protecció important... No, això no és real, tret que decideixi suïcidar-se.