Operació empatia
La campanya del primer ministre italià, assessorat pel guru d’Obama, intenta humanitzar el seu fred perfil tecnòcrata
Les caricatures poden ser molt cruels i fer un mal irreversible en campanya electoral. A Mario Monti, per exemple, li costa desprendre’s de l’etiqueta de tecnòcrata, d’home fred i allunyat dels problemes de la gent, de representant genuí d’una superestructura d’alts buròcrates i banquers. El perjudiquen les hilarants imitacions de Maurizio Crozza –el còmic de moda a Itàlia–, que ja des del principi va caracteritzar l’actual primer ministre com un robot.
Assessorat per David Axelrod, el guru de Barack Obama, Monti està embarcat en una operació d’empatia, en un intent per humanitzar el seu perfil. S’ha notat en el seu vídeo electoral, on apareix al costat dels seus tres néts. A un dels nens ja l’havia fet famós l’avi quan va explicar a la te- levisió, durant una entrevista, que al petit l’anomenaven Spread a la guarderia ( spread és el terme anglès per a la prima de risc sobre el deute, però a Itàlia s’ha adoptat el terme). Monti va dir llavors, amb força gràcia, que “les culpes dels avis les paguen els néts”.
El vídeo mostra Mario Monti, somrient, fingint que juga, a terra i al costat d’un sofà, amb un dels nens. La seva dona Elsa està asseguda a una butaca, amb un altre dels néts a la falda. La veu narrativa és la del mateix cap del Govern. Un comentarista maliciós, al diari La Stampa, va escriure que Monti, quan parla, sembla una d’aquestes veus dels navegadors per satèl·lit que van indicant al conductor la ruta, veus instrumentals, sense sentiment, sense ànima.
Monti no és algú, tanmateix, que es conformi amb una mera maniobra d’empatia, amb el simple gest, amb el discurs superficial i la banalitat. La seva tendència natural és a dir coses substancials, anar al rovell de l’ou dels assumptes. I això, precisament, és el que fa al vídeo. Amb un minut i mig n’hi ha prou per dir que, en al·lusió als polítics actuals, en especial a Silvio Berlusconi, que hi ha hagut “20 anys de promeses traïdes i de mala gestió”. “La vella política ha posat en perill Itàlia”, recalca. I davant les crítiques que ara rep dels qui el van votar com a primer ministre, el novembre del 2011, respon: “Em van cridar per prendre decisions que ells no tenien el coratge de prendre”.
Per suavitzar la seva imatge, Monti no va dubtar a acceptar el regal que li van fer, en directe, en el transcurs d’un programa de televisió. Al primer ministre li van donar un gosset perquè l’adoptés (Berlusconi s’havia fet una foto, dies abans, amb un altre gos adoptat). “Noto que té també cor, perquè batega”, va dir mentre el tenia en braços. “És un gosset empàtic”, va afegir, en una arrencada d’autoironia. I va seguir el joc fins al punt de batejar l’animal com a Empy.