Desenterrar un poeta

El jutge que investiga la mort de Pablo Neruda n’ordena l’exhumació de les restes

Les restes de Pablo Neruda reposen davant el Pacífic, en un mirador d’Isla Negra, la preferida de les seves tres cases xilenes. El poeta reposa en una tomba al costat de Matilde Urrutia, la seva última esposa, des d’on es divisa un paisatge agrest, rocós i salí. Tanmateix, el cos del poeta encara no descansa en pau. Aviat, l’oceà que tant el va inspirar tornarà a veure el seu taüt, sepultat el 1992.

La seva mort, les causes de la qual ara es qüestionen, es va produir el 1973, amb 69 anys, pocs dies després del cop militar del general Pinochet.

El jutge Mario Carroza ha ordenat l’exhumació del cadàver del premi Nobel, segons va confirmar divendres la Fundació Neruda, que gestiona els drets del poeta i la seva herència, inclosa la casa d’Isla Negra, a un centenar de quilòmetres de Santiago. Carroza investiga si l’escriptor va ser assassinat pel règim militar, com assegura el seu antic xofer i assistent, Manuel Araya, que el 2011 va manifestar que Neruda va morir perquè li van aplicar una injecció letal a l’hospital on estava ingressat pel càncer de pròstata que patia. Després de la revelació, el Partit Comunista, del qual el poeta en va ser destacat militant, va presentar una denúncia i va sol·licitar una necròpsia.

El poeta va deixar la casa d’Isla Negra el 19 de setembre del 1973 en direcció a la clínica Santa María de Santiago. El càncer s’havia agreujat i el trasllat es feia en ambulància. La seva esposa l’acompanyava, mentre els seguia Araya amb cotxe. El cop de l’11 de setembre havia instaurat la dictadura. La casa del poeta a Santiago havia estat saquejada i inundada. Les carreteres estaven farcides de controls militars i hi havia toc de queda. A meitat de camí, l’ambulància va ser aturada per un retén que va humiliar Neruda i el va fer baixar del vehicle.

El Govern de Mèxic, que havia ofert al literat exiliar-se allà, negociava amb la dictadura que el deixessin viatjar. Però Neruda amb prou feines va resistir uns dies a l’hospital. Va morir el 23 de setembre. Araya sosté que hores abans li havia dit a ell i a Urrutia que un metge li havia posat una injecció a l’estómac. El seu cos va ser enterrat al Cementiri General de Santiago en una emotiva i vigilada cerimònia, fins que el 1992 va ser exhumat i traslla- dat al seu actual mausoleu davant el Pacífic, després de ser vetllat amb honors en el Congrés. Al seu costat va ser sepultada Urrutia, morta el 1985.

El xofer del premi Nobel assegura que va ser assassinat per la dictadura amb una injecció letal

Fins que Araya no va trencar el seu silenci, la mort per càncer de Neruda mai no havia estat discutida. El xofer no té paraules amables per a Urrutia, que criti- ca per no denunciar en el seu moment la presumpta injecció, ni per a la Fundació Neruda, que acusa de pervertir la voluntat del poeta perseguint una finalitat crematístic.

Des que va començar la investigació, la fundació sempre va defensar la mort de Neruda per causes naturals. En el comunicat de divendres, l’entitat indica que la data de l’exhumació “encara està per determinar”, expressa la seva “voluntat de col·laborar amb la investigació”, a més de confiar “que la perícia es durà a terme amb el més gran respecte i cura possibles”. La fundació desitja que “l’examen tanatològic contribueixi a aclarir els dubtes que poguessin existir respecte de la mort del poeta”.

Casualment, Neruda va morir a la clínica Santa María, on el 1982 va morir també l’expresident democristià Eduardo Frei Montalva, després de patir una infecció postoperatòria. Després de l’exhumació del seu cadàver, un jutge va dictaminar el 2009 que Frei havia estat assassinat.