Toros per nassos
Perdonaran per l’autoreferència, però sempre em vaig pronunciar contrari a la prohibició de les corrides de toros amb arguments polítics, ideològics, ecològics, comercials i festius i vaig assistir a l’última cursa d’un immens José Tomás a la Monumental. Ara bé, com a demòcrata, vaig entendre que calia acceptar la decisió de la majoria. Està previst que aquesta setmana el Congrés dels Diputats doni llum verda a una iniciativa legislativa popular que proposa de declarar les curses com un bé d’interès cultural amb l’objectiu d’anul·lar la llei catalana i imposar de nou, per nassos, la celebració de les curses a Catalunya. L’assumpte adquireix una profunditat política gens folklòrica perquè posa en qüestió l’existència mateixa de la política i de la democràcia a Catalunya i fins i tot la utilitat de les seves institucions d’autogovern.
Es dóna la circumstància que l’ILP que va propiciar la prohibició es va plantejar a partir de les firmes recollides entre ciutadans de Catalunya, mentre que l’ILP per anul·lar-la s’ha promogut amb firmes recollides molt majoritàriament entre ciutadans que no viuen a Catalunya. És a dir, que els que no viuen a Catalunya tenen la capacitat d’imposar el seu criteri als que sí que viuen a Catalunya en assumptes que afecten només a aquests i no a aquells. Dit d’una altra manera, és igual com vulguin viure els cata- lans, perquè han d’organitzar la seva convivència com vol la majoria de la resta d’espanyols que ni tan sols viuen al Principat.
La qüestió taurina podria observar-se com una anècdota si no fos perquè forma part d’una tendència sistemàtica. El Parlament de Catalunya va aprovar una declaració sobiranista i el Govern espanyol ha anunciat que demanarà al Tribunal Constitucional que l’anul·li. El Parlament va decidir per amplíssima majoria com organitzar la convivència lingüística en l’ensenyament d’acord amb les majories polítiques i socials del país, però el Govern i els tribunals espanyols van decidir que s’ha d’aplicar el criteri de convivència que les majories polítiques i socials de la resta d’Espanya prefereixen no per a ells sinó per a Catalunya. Des de la sentència de l’Estatut, qualsevol iniciativa d’una certa importància aprovada per les institucions democràtiques catalanes porta camí de ser anul·lada. Ara mateix el Govern espanyol té impugnats i suspesos lleis, decrets o disposicions adoptats a Catalunya que afecten els impostos, el sistema financer, el sistema sanitari, el sistema educatiu o l’organització comercial...
El Govern i els partits espanyols majoritaris no es cansen de fer crides a impedir el “xoc de trens” entre Catalunya i Espanya, però sempre a canvi que Catalunya renunciï a la política, sense tenir en compte que quan es constati que el Parlament no serveix per canalitzar la voluntat dels ciutadans, el més probable, d’acord amb les lleis de la física, és que aquesta voluntat acabi desbordant-se.