Totes les vergonyes del cas Gürtel
La causa contra Bárcenas i companyia no només despulla la corrupció sinó la inconsistència dels partits i el sistema
El cas Gürtel-Bárcenas no només ofereix un nu integral dels pitjors pecats d’Espanya, en posar al descobert una descomunal xarxa de pillatge de coll blanc en tots els nivells de les administracions públiques durant almenys un decenni. El procediment judicial, que aquesta setmana va complir quatre anys, també està posant al descobert una àmplia gamma de misèries, inconsistències i limitacions del sistema a l’hora de perseguir i castigar el que la societat percep com un greu insult per part d’una minoria indecent en plena època de sacrificis per a una majoria impotent.
Un dels aspectes col·laterals més vistosos de la causa contra l’empresari Francisco Correa i els seus socis, així com contra l’extresorer Luis Bárcenas i el centenar llarg de persones a qui el jutge Pablo Ruz imputa milionaris suborns, delictes fiscals i blanquejos, resideix en l’actitud contradictòria del PP dins i fora del procés.
Tot seguit d’obrir-se les diligències, el partit ara governant va decidir personar-se com a acu- sació popular contra els implicats; d’aquesta manera demostrava la seva “voluntat d’aclarir l’afer” i posar-se al costat de l’interès general. Tanmateix, també des d’un principi la representació processal del PP es va oposar a les actuacions contra els imputats, va donar suport al sobreseïment total o parcial del sumari i va rebutjar la seva reobertura. Tant va ser així que l’instructor del cas en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Antonio Pedreira, va cridar l’atenció al partit per “ostentar una posició inusual de defensa” i un comportament “irrespectuós i il·lícit”. A més, la formació va estar pagant durant mesos la caríssima defensa de Bárcenas amb el pretext –segons va declarar la secretària general, María Dolores de Cospedal– que el també exsenador havia “treballat per al partit durant trenta anys”.
És aquest el vessant judicial, i menys conegut, de les manques de coherència que, també en el terreny polític, el PP ha mostrat al llarg del calvari judicial per la trama Gürtel: entre elles, el manteniment en la nòmina del partit de l’imputat exalcalde de Pozuelo i exmarit de la ministra Ana Mato, Jesús Sepúlveda, malgrat estar suspès de militància; els canvis d’opinió sobre si la lletra de la presumpta comptabilitat B atribuïda a Bárcenas és seva o no, i el viratge respecte a la necessitat –ara assumida en teoria– d’indagar l’origen dels diners d’aquells que intenten acollir-se a l’amnistia fiscal, entre els que sobresurten el mateix Bárcenas i el també acusat i constructor Alfonso García Pozuelo. El jutge ha demanat informes a l’Agència Tributària per veure si uns altres 18 responsables de l’entramat Gürtel han provat de beneficiar-se d’aquest perdó.
Tampoc el PSOE no escapa a les crítiques al seu doble exercici de l’acusació, no tant per la part que toca als socialistes valencians com per la que correspon als de Madrid. Segons el lletrat i veterà militant del PSOE que dirigeix
l’acusació popular en nom de l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa, José Mariano Benítez de Lugo, el seu partit està incorrent en una sorprenent “passivitat” dins del procés.
Quant a la instrucció en si de la causa, els quatre anys que duren ja les diligències, més l’any llarg d’investigació prèvia a càrrec de la Fiscalia Anticorrupció, donen compte de la incapacitat de l’aparell per jutjar amb una mínima rapidesa uns fets que alarmen i escandalitzen tot el país. Fins ara, només una petita ramificació de la trama Gürtel, la relativa als vestits de l’expresident valencià Francisco Camps i l’exsecretari regional del PP, Ricardo Costa, tenen sentència (absolutòria per a tots dos). A part, esclar, de la que va inhabilitar el primer instructor del cas, Baltasar Garzón, per prevaricació en unes escoltes entre imputats i els seus defensors.
La lentitud del procés no s’explica només pel garantisme del sistema espanyol, la burocràcia de les comissions rogatòries a l’estranger, o els recursos econòmics dels acusats i l’habilitat dels seus advocats per frenar els avanços en contra seu. Falten mitjans humans i materials per abordar els sempre complexos i transcendents delictes de corrupció, tal com el mateix Pablo Ruz i els altres cinc jutges d’instrucció de l’Audiència Nacional van denunciar dilluns en una carta en la qual demanaven reforços.
El magistrat Ruz va deixar en mans de la Fiscalia Anticorrupció les indagacions “informatives” –i prèvies a una possible incorporació al sumari Gürtel– sobre la presumpta comptabilitat secreta on Bárcenas hauria anotat donacions empresarials irregulars i pagaments extres a dirigents del PP, segons es va publicar a la premsa.
Ara per ara, va explicar, no s’aprecien indicis suficients de connexió entre aquest tràfec de diners i el dels suborns de la trama Gürtel. De passada, el repartiment de funcions amb la Fiscalia alleujaria una mica el sobrecarregat Jutjat Número 5 de l’Audiència. Però hi ha un problema. El fiscal no pot, sense mandat judicial, ordenar certes actuacions clau per a la investigació. És el cas de l’entrada i registre en propietats particulars; per exemple, per buscar els originals d’aquests papers de comptabilitat després de la publicació de simples còpies dels mateixos.
Mentrestant, les vergonyes de l’escàndol Gürtel donen la volta al món. “There isn’t enough bread for so many chorizos”, traduïa la revista britànica The Econo
mist en el seu últim editorial sobre l’escàndol de la corrupció a Espanya. Ja saben: “No hi ha pa per a tant xoriço”.