Bones intencions
Els partits busquen posar fre a la corrupció amb codis ètics que en molts casos no apliquen
No són una eina nova i ni tan sols no és clar que siguin eficaços, però la majoria dels partits disposen d’un codi ètic als seus estatuts, amb una llista més o menys detallada de normes i sancions. El PP i el PSOE van ser dels primers a dotar-se d’un reglament deontològic per deixar clar davant els ciutadans que es prenen seriosament la lluita contra la corrupció, les males arts polítiques i la utilització irregular dels càrrecs públics. No obstant això, no sempre s’apliquen al peu de la lletra, i els polítics que deixen un càrrec no ho fan perquè ho exigeixi el codi ètic sinó forçats per les circumstàncies. PARTIT POPULAR. Preveu “l’expulsió immediata” del partit de qui utilitzi el seu nom o la seva posició dins del PP o en un càrrec públic “per obtenir lucre, tracte de favor personal o benefici per a si mateix o per a tercers”. És una regla que recull el codi ètic, escrit ara fa vint anys. “El PP entén que no és possible exigir regeneració als altres si prèviament no assumeix un compromís d’autoexigència, tant com a partit com als seus dirigents i militants que puguin exercir tasques de govern”, assenyala. El codi de bones pràctiques que va impulsar el 2009 Mariano Rajoy reclama als càrrecs i dirigents del partit que s’abstinguin de comportaments que puguin “malmetre la imatge o honorabilitat de l’organització” i que no acceptin “cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge”. PARTIT SOCIALISTA. Es considera una falta molt greu, que se sanciona amb la suspensió de militància o amb l’expulsió, la utilització del nom del partit “per al lucre personal”, així com “la falta de probitat i honradesa en l’acompliment de qualsevol càrrec públic o orgànic” i “els derivats de l’administració irregular dels fons del partit o de l’Administració”. El PSOE no té un codi ètic com a tal, però hi ha indicacions sobre el comportament que s’exigeix als afiliats en els reglaments que s’aproven en cada congrés. Als candidats a ocupar càrrecs públics se’ls exigeix presentar abans una declaració de béns i activitats i una altra en el moment de deixar el càrrec. A més, la comissió federal d’ètica pot iniciar un expedient disciplinari davant conductes que no s’ajustin a les normes ètiques del partit encara que no siguin sancionables judicialment. CONVERGÈNCIA. El codi ètic, aprovat el 2011, estableix que “en el cas que hi hagi una imputació i un processament, el comitè executiu nacional podrà acordar la suspensió provisional de la militància o el cessament provisional de les funcions, fins al sobreseïment, l’arxivament o la sentència ferma i, en cas d’absolució, tornarà a exercir les seves funcions”. El document també assenyala que malgrat que l’actuació no sigui sancionable judicialment, si vulnera el codi ètic podrà donar lloc a un expedient disciplinari. Sobre el codi ètic, Convergència assenyala que “és una garantia per als ciutadans i electors que estableix que ens regirem per unes normes ètiques de conducta, compromís i dedicació”. PSC. El codi ètic, aprovat el desembre del 2011, estableix que els seus militants “han de tenir una conducta personal íntegra”, en la seva activitat pública i privada i ser “veritables exemples personals de ciutadania”. És la filosofia de fons, que inclou “el rebuig més absolut de qualsevol actitud de permissivitat que pugui acabar legitimant formes de corrupció”. En cas d’imputació, els càrrecs orgànics queden suspesos temporalment. “Si el processat és absolt, tornarà a exercir les seves funcions amb tots els honors”, subratlla. Es preveu que la comissió de garanties estudiï la conducta pública d’un militant que no s’ajusti al codi ètic, encara que aquesta no sigui sancionable judicialment”. UNIÓ. Es considera falta sancionable “la conducta dels afiliats explícitament i públicament contrària als estatuts” i la conducta pública dels càrrecs de direcció i representació del partit contrària als acords dels òrgans competents”. El codi ètic, aprovat fa uns anys, considera també sancionable “la vulneració dels principis deontològics de tota actuació política”. Les sancions van des de la suspensió de la militància fins a la expulsió del partit, prèvia obertura d’un expedient disciplinari.