L’elefant encadenat

Heu llegit mai el conte El elefante encadenado de Jorge Bucay? Narra la història d’un nen que no entén per què un animal tan gran i poderós com l’elefant d’un circ és incapaç d’arrencar la petita estaca clavada a terra a la qual el tenen amarrat. Arriba a la conclusió que l’elefant havia intentat alliberar-se amb totes les forces quan era petit, però com que llavors no tenia prou força va créixer amb la idea que mai no se’n podria alliberar i ara tot i que s’ha fet gran i té força ni s’ho planteja.

Si s’ha de jutjar per la impunitat de les classes dirigents i la impassibilitat amb què ens ho mirem, sembla que tots nosaltres també estiguem amarrats a una estaca que no ens creiem capaços de poder arrancar. En psicologia ho anomenen “indefensió apresa” i diuen que és molt fàcil d’induir a les persones. Potser per això acatem que ens tractin a cop de porra, no sortim al carrer més que per celebrar títols futbolístics i mirem cap a una altra banda mentre la pilota de goma no ens toqui de ple.

Però llavors hi ha casos com el d’Islàndia amb una població farta d’injustícies que carrega contra els governants amb tot el pes de la llei i, inevitablement, sorgeix la pregunta: per què ells es rebel·len i nosaltres no?

Fonamentalment crec que per una raó: a la nostra democràcia li manca la maduresa social que els islandesos han cultivat durant segles a través de l’educació. Caldrà que tots fem un esforç perquè la societat de demà superi el llegat franquista d’acotar el cap i sigui capaç d’arrencar l’estaca que la manté lligada.

JOSEP BORDES VIDAL

Barcelona