“Només sóc el recipient”
Les mares subrogades al·leguen que no consideren com a propi el nadó que allotgen al ventre perquè l’òvul és d’una altra dona
Preguntar-li a una dona dels Estats Units per què s’ofereix per engendrar un fill que, tot just néixer, serà donat a una parella provoca tanta sorpresa que has de repetir la pregunta perquè senzillament no l’entén. La figura de la mare de lloguer està tan consolida allà com aquí ho està el del donant de sang o de ronyó. Aquestes dones s’ofereixen per cuidar durant la gestació un nadó amb el qual no solen tenir vincle genètic, una cosa fonamental, diuen, per establir el llaç maternal. El fet que el fill no hagi estat concebut amb els seus òvuls ni amb espermatozoides de la seva parella els facilita convertir-se en mares de lloguer sense sentir-se implicades amb el nadó.
Almenys, això és el que expliquen les dones que ofereixen els seus ventres, entre elles Myriam Reynolds, de 42 anys, casada i amb dues filles. Quan tenia 34 anys, va donar a llum la Sofia, una filla per a una amiga que, malgrat els nombrosos intents per ser mare, no ho aconseguia. La seva experiència va ser tan grata, segons la Myriam, que als 37 va fer el mateix amb el Joan, fill d’un matrimoni homosexual català. En una visita a Espanya, Reynolds insistia que el fet que els òvuls no fossin seus era la clau per sentir que “només ets un reci- pient, això sí, un preuat recipient on allotges la felicitat d’altres”.
El responsable de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, acostumat a veure persones que de forma anònima i totalment altruista ofereixen un ronyó a un desconegut pel simple fet de millorar la seva qualitat de vida (donants samaritans), creu que hi ha un paral·lelisme entre la donació d’òrgans amb la maternitat subrogada. El que no veu de bon ull és, precisament, que aquest procés no sigui altruista. “Quan estem parlant de mares de lloguer, hi ha pel mig diners i això implica absència d’altruisme i hi pot haver explotació”. Les mares subrogades han de complir molts requisits, entre els quals hi ha tenir recursos econòmics suficients per evitar que els diners siguin la principal motivació de la mare recipient. Però, com reconeix la Myriam, hi ha “gratificacions”.
La ginecòloga María de la Calle entén el procés mental d’aquestes mares de lloguer “perquè quan s’ofereixen tenen clar que aquest nadó no és seu”. Encara que no ha vist cap cas de maternitat subrogada perquè a Espanya està prohibit, sí que ha atès dones que, des del moment que van saber que estaven embarassades, havien decidit donar la criatura en adopció. “La desafecció cap al nadó és total, no el senten en absolut seu”, assenyala María de la Calle.