Desfilant sota la n neu
Lacoste i Katrina Grey, primeres presències espanyoles a la Fashio on Week de Nova York
La Fashion Week de Nova York va començar sota l’influx de la tempesta Nemo, aquesta vegada de neu, tot i que al final la cosa no va anar a més. Les precaucions de l’alcalde Bloomberg van impressionar tant que llocs turístics mítics com el River Café van tancar les portes i van deixar orfes de paisatge uns turistes que van a un menjador que és cita obligada per a qui compagina viatge de feina amb el plaer.
Hi va haver milers de vols anul·lats i confusió general: Marc Jacobs en persona va retardar la seva desfilada de primera línia fins al 14 de febrer, últim dia de la fira sense possibilitat de prolongació, ja que l’endemà comença la Fashion Week de Londres i la premsa especialitzada (la que ha pogut arribar) surt a corre-cuita cap a la capital britànica, si és que pot sortir de la Gran Poma, que tot indica que serà que sí. També partirà cap a Londres Jessica Chastain per anar al lliurament dels Bafta, on segurament s’emportarà algun premi. L’actriu, que ha acabat les seves funcions de L’hereva a Broadway, s’endurà de record un dels nassos postissos que ha utilitzat a l’obra on interpreta una hereva rica però poc afavorida.
La Fashion Week va començar oficialment dijous, tot i que un dia abans l’emergent Tanya Taylor va presentar la seva col·lecció al MoMA. I al consolat de Rússia hi va haver una demostració de moda russa, curiosament tots els models en negre. De la jornada inaugural destaca la presència, després de set anys sense desfilar, de l’americà Kenneth Cole. Després d’ell, fins a 300 desfilades de moda, roba per a home i dona de la temporada tardor-hivern 2013-2014.
Lacoste ha estat la primera firma espanyola que ha passat per la Fashion Week. De manera premonitòria ha fet sortir les seves models (un total de 35 sortides) d’un iglú refrigerat amb finestres, d’una de les quals, de besllum, van sortir deu nois i dotze noies. La passarel·la es va omplir d’essencials de la firma, siluetes, de vegades amb superposicions de gran amplitud. Colors primaris, brillants, que alternen amb blancs, grisos i verds foscos. Les teles comencen en el petit piqué, el bàsic dels polos del cocodril (que de vegades s’endevinen sota qualsevol peça, que alternen amb punt, cotó, llana de doble faç i moher infiltrat.
Dissenys divertits que de vegades semblen armadures tan dòcils que propicien l’abraçada abans que la protecció; caçadores desmuntables, colls alts, i el clàssic vestit polo per a elles. Una delícia sensualment esportiva.
I d’allà a l’hotel nOmAD, al Soho, que juga a ser barroc, decadent i opulent. Trepitges catifes anys 50, té els sostres alts, enormes finestrals, banyeres d’època al centre de les habitacions, mampares de color bordeus i una enorme biblioteca de dos pisos d’altura. Allà va col·locar la jove Katri-
na Grey els models de la nova col·lecció, que és un fidel reflex de l’escenari. Com en l’edició de setembre, models estàtiques alternen els seus passejos entre còctels de Leo Robitschek, la sensació de Nova York. Models delicats, sensuals, atrevits i elegants. Cada un d’aquests models és una via d’escapada, una fugida de la realitat que va quedar atrapada en el temps. Diu Grey que les seves formes són arquitectures versallesques que ha desharmonitzat desconstruint les clàssiques siluetes amb línies orgàniques i, diu, llargades dramàtiques.
Pells, seda coreana, puntes de Calais, brodats artesanals, aplics cosits a mà, temes barrocs sorgits de la mà de Grey, una mà ferma però fràgil, com aquestes dones que vesteix que passegen els seus aparents dubtes que no són cap altra cosa que seguretats fuma- des de mentides gens pietoses. Un món en el qual el vermell espanyol esquitxa una dramatúrgia de negres i daurats.
Mentrestant, les models degusten desmaiades grey’s opulence i bullets, els dos còctels d’un paisatge humà que ha baixat fins aquest barri i ha pujat al rooftop de l’hotel, que és una veritable delícia. Gent seduïda per aquest drama fet col·lecció d’una jove (25) que està a punt per triomfar. Té bon gust i imaginació, estructura formal, i que als ocells del seu cap els xiuxiueja balades tristes mentre, com al conte d’una postmoderna, barroca i neoclàssica Blancaneu (ara que es porten les històries desgraciades) seduirà qualsevol vampir; estem en ratxa. Elles tenen tot el vestuari de Katrina Grey per compondre les costures dels seus vestits d’encantador malson per estimar.