Art d’anada i tornada
Les fàbriques de creació de Barcelona fomenten les col·laboracions entre artistes locals i forans. Els intercanvis permeten la circulació d’idees i milloren la projecció internacional dels creadors
Les fàbriques de creació –com les que fan cotxes, telèfons mòbils o culleres– tenen un ull posat en el mercat exterior. Aquests equipaments barcelonins, ubicats en espais que havien caigut en desús però que han estat recuperats per donar aixopluc a una activitat creativa heterogènia, coordinen residències d’artistes internacionals i col·laboracions entre els creadors locals i d’altres ciutats del món. Mercès a aquest intercanvi, circulen les idees, les pràctiques innovadores i els mètodes de treball; es desenvolupen noves estètiques i augmenta la projecció internacional dels artistes i de les seves produccions.
La internacionalització constitueix, de fet, un dels eixos estratègics del projecte de les fàbriques de creació, promogut des de fa anys per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. El consistori entén que aquests equipaments només esdevenen motor de desenvolupament local si impulsen projectes en els circuits internacionals, de manera que fomentin el posicionament i la projecció d’una determinada identitat, d’un segell propi.
UNA CARPA OBERTA AL MÓN
El circ, un art nòmada per definició, coneix bé les virtuts d’aquest tipus d’intercanvis. La Central del Circ, ubicada sota l’esplanada del Parc del Fòrum, organitza projectes amb centres d’arreu d’Europa per facilitar la circulació d’artistes i recolzar la producció i la difusió dels seus espectacles. “Ara duem a terme el projecte Pro
cess()S, que fomenta el circ contemporani al territori Pirineus Mediterrània”, explica
El projecte #FF80, impulsat pel Graner, busca contrarestar la fuga de talent creatiu del país
Ione Hermosa, gerent de la Central, entitat que coordina la iniciativa, finançada per l’Euroregió i que compta amb la participació de La Grainerie (Migdia-Pirineus) i l’Oficina de Turisme de Perpinyà.
Process()S es desenvolupa en sintonia amb un altre projecte transfronterer, Pirineus de Circ, amb 10 socis de la vessant oest dels Pirineus. La catalana Psirc és una de les companyies que se n’han beneficiat. “Amb aquests projectes els artistes aprenen d’altres tradicions i realitats, i donen a conèixer les seves creacions més enllà de l’àmbit local. Se’n beneficien ells, però també els programadors i el públic”, apunta Hermosa. Un altre projecte internacional de la Central és Circus Next, que dóna suport a espectacles que inicialment no van rebre ajuda institucional. Ara tenen en residència als finesos Nua.
LA LLAVOR DEL GRANER GERMINA El Mercat de les Flors va acollir a principis de febrer dues coreografies del britànic Hofesh Shechter, un dels millors coreògrafs del moment i que treballa el seu nou espectacle al Graner, una fàbrica dedicada a la dansa i ubicada a l’antiga Philips, al barri de la Marina. La internacionalització és, de fet, una de les principals línies de treball del centre, que forma part del projecte modul-dance, on 19 cases de dansa de 15 països europeus ofereixen les millors condicions per a la creació i la producció a artistes, ballarins i coreògrafs de tota Europa –ara es dóna suport a 52 coreògrafs i 500 artistes–. Durant el festival Sâlmon<, organitzat a la tardor amb el Mercat de les Flors, presenten els seus treballs amb els dels creadors locals residents al Graner, que també fan estades en alguna de les cases de modul-dance.
Un altre projecte de la fàbrica, el #FF80 –en referència als artistes nascuts durant la dècada dels anys vuitanta–, busca con- trarestar la fuga de talent creatiu del país. “Creem ponts estables de doble direcció, d’anada i tornada, per a una generació de creadors que està molt ben formada i recolzada a nivell internacional, però poc acompanyada i exhibida al nostre país”, expliquen des del Graner.
DES DE SEÜL FINS A CIUTAT DEL CAP Hangar, el centre de producció i investigació artística situat al recinte industrial de Can Ricart, al Poblenou, organitza beques internacionals des del 1998. Prop d’una vuitantena d’artistes han realitzat des de llavors estades a l’estranger d’entre un i tres mesos. El 2012 se’n van donar set, sis de les quals van ser bidireccionals, com les que es van coordinar amb SAS Geumcheon, de Seül; ADM, de Mèxic, o Greatmore Studios, de Ciutat del Cap. “Pel 2013, sense el recolzament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament, el programa es veu seriosament afectat. Per això és necessari trobar noves vies de finançament. A hores d’ara, només tenim confirmat un intercanvi, amb la Casa Naranja, de Xile, però estem parlant amb diverses institucions per mirar d’assegurar, com a mínim, quatre
Una vuitantena d’artistes han realitzat des del 1998 estades a l’estranger gestionades per l’Hangar
beques d’estades a l’estranger”, apunta Tere Badia, directora d’Hangar.
A la resta de fàbriques de creació barcelonines també s’hi desenvolupen projectes internacionals. L’Escola infantil i Juvenil de Circ de l’Ateneu Popular 9 Barris, per exemple, participa des del 2008 en un intercanvi amb el Circus Circuli, de la Stuttgarter Jugendhaus gGmbH d’Alemanya. La Escocesa preveu per a aquest any intercanvis internacionals amb Berlín (48 Stunden-Neukölln i GlogauAir), Manchester (Islington Mill), Sofia (Unió dels artistes de Bulgaria) i Holanda (Smart Project Space). I la Nau Ivanow ja ha començat a treballar nous vincles amb espais similars a l’estranger: el 2012 va adherir-se a la xarxa europea Trans Europe Halls i enguany obrirà una residència d’allotjament per acollir artistes d’arreu del món.