Compromís vital
LEANDRE SAÚN (1912-2013) Militant històric del PSUC i ICV
De mare peixatera i pare pagès, Leandre Saún va néixer el 12 de gener del 1912 a Gandesa. Des de molt jove va compaginar les tasques del camp amb l’estudi de la música. Volia ser violinista. No obstant això, els camins de la història i el seu ferm compromís social i polític el van portar per camins molt diferents.
Reaccionant a la sublevació del 18 de juliol del 1936, va participar en la fundació del PSUC a la Terra Alta. La seva llarga vida (va morir als 101 anys) va ser un exemple de lluita constant. Va ser detingut tres vegades i va viure quatre anys condemnat a mort, esperant la seva execució a la presó.
Leandre Saún va lluitar contra el franquisme i, més tard, a favor de la recuperació de les institucions democràtiques. Va arribar a ser regidor el 1979 a Tarragona.
Aquell estiu del 1936, Leandre va marxar a Barcelona com a voluntari de les milícies antifeixistes i va lluitar en la 27a Divisió fins que, l’agost del 1937, va ser ferit a Zuera del Gállego (Saragossa). Una ferida va truncar per sempre les seves possibilitats com a músic, però que no li va impedir de participar
Va organitzar guerrilles de maquis a la França ocupada i va lluitar després contra el franquisme
en l’organització de la retirada de l’exèrcit popular.
El febrer del 1939, amb 27 anys, va creuar la frontera francesa però va ser detingut i enviat al camp, ell deia de concentració, d’Argelers. Es va esca- par i va participar en la reorganització del PSUC, i es va incorporar al moviment clandestí de comunistes espanyols a la França ocupada per Alemanya.
I allà va conèixer la Carme, que més tard, i malgrat les vicissituds, es convertiria en la seva dona i companya incondicional. Va organitzar guerrilles de maquis fins que va ser detingut pels alemanys i alliberat perquè no es va poder comprovar la seva identitat.
El 1943 va tornar clandestinament a Espanya per reorganitzar el partit, primer a Madrid i després a l’Aragó, La Rioja i Navarra. El 1945 va ser detingut i torturat a Saragossa i traslladat a la presó de Tarragona, on va ser jutjat i condemnat a mort. Fins que, quatre anys després, se li va commutar la pena per trenta anys de presó. I mentre era a la presó, es va casar.
El 1956 va quedar finalment en llibertat i quan va poder, va reprendre la seva activitat política, primer clandestinament i, així que va poder, públicament. Els que el van conèixer destaquen, a més del seu caràcter lluitador, la seva prudència, afecte, vitalitat i confiança en la gent jove.