Cristians a l’atur
Un empresari que va perdre la feina fa dos anys explica al llibre ‘Atur i fe’ la seva experiència des d’una perspectiva creient
La forta i llarga crisi econòmica té rostre humà sofrent. Milers i milers d’aturats. Un d’ells, i molts com ell, és defineix així: “Estic a l’atur i sóc cristià”. Àngel de Arriba ho explica en un petit llibre: Atur i fe. Experiència personal.
Àngel de Arriba crea amb il·lusió al 2008 una empresa especialitzada en la formació de comercials i en l’organització d’esdeveniments gastronòmics. L’empresa funciona bé però l’ha de tancar a l’abril del 2011. “Els meus clients –explica– em sol·liciten serveis, però endarrereixen molt els pagaments o no poden pagar-me. Començo a no poder suportar els costos. Haig de demanar finançament als bancs però no me’l concedeixen. Estem en ple període de la forta crisi econòmica. Haig de plegar”.
Al cap de sis mesos. L’Àngel té la idea d’escriure sobre la difícil situació laboral, anímica i personal que travessa. Té molt clar el títol des del primer moment.
Atur i fe. Sintetitza la seva situació personal, caracteritzada per ser un aturat i ser cristià. Agraeix el suport i l’estima de la seva dona Clàudia, del seu fill Hèctor, de la família, d’amics com Toni Matas (de BCNmultimedia), de caputxins com fra Francesc Sánchez i fra Eduard Rey.
La pretensió d’Àngel de Arriba –que és considera comunicador, no escriptor– és transmetre sensacions i valors que ajudin a superar la dramàtica situació que pateixen milions de persones. Homes i dones sense feina, que en busquen i no en troben. Sensacions d’impotència, por, humiliació, fracàs. Sensació de soledat: “Quina soledat sents quan busques feina i et diuen que no necessiten ningú, o que està tot cobert, o que ja et trucarem!” Sensació de pressió social: “Que irònica es la vida! Jo a l’atur i per la televisió m’anuncien que faci reser- va de les vacances d’estiu”.
L’Àngel expressa aquests sentiments des de la perspectiva de cristià. “Desitjo de tot cor –diu– que amb el meu testimoni, moltes persones en la meva situació trobin la fe i la força que necessi- ten per lluitar contra aquest greu problema que és l’atur. Aconsella: “No perdis la fe”. Destaca “la importància que té la fe en Déu per sortir del pou de l’atur i de qualsevol adversitat que podreu trobar a la vida”. Confessa: “La meva fe en Déu em dóna forces per aixecar-me cada dia, per seguir cercant feina, per donar suport a la meva família, per lluitar pels valors cristians”. Valors com els manifestats per sant Agustí: “Ell, i només Ell escolta quan res ens sent”. Per sant Francesc d’Assís: “Jo necessito poques coses. I el poc que necessito, ho necessito poc”. Per santa Teresa de Jesús: “Res et torbi, res t’espanti, qui a Déu té, res li falta”. Per Jesús de Natzaret: “Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren”.
L’Àngel ha començat a presentar el llibre en reunions celebrades, per exemple, en els convents caputxins d’Arenys de Mar i de Pompeia a Barcelona. I ha creat el blog Aturife.blogspot. com, amb l’objectiu de ser un espai obert al diàleg per tal que aturats i creients expressin sentiments i opinions.