Golejada abans del United
El Madrid recupera les bones sensacions i Mourinho dóna descans a diversos titulars
El Madrid va guanyar al Bernabeu, que era el que importava menys. El que realment comptava era recuperar algunes de les bones sensacions, cosa que no era difícil atès el nivell baixíssim de Granada, i tot això el dia en què Mou va donar descans a molts dels titulars que s’esperen contra el Manchester United, com Khedira, Xabi Alonso, Özil o Di María.
Tants canvis van provocar un onze inèdit, amb Modric i Essien al capdavant de la zona de màquines; Benzema desplaçat a la dreta i Kaká de mitja punta al lloc d’Özil. Per no jugar gairebé mai, Kaká no va estar gens malament, molt menys exfutbolista que altres nits. Amb tot, el Madrid era igual de reconeixible, sempre plantat a la contra, però amb una transició més lenta.
La sort per als blancs és que el Sevilla va ser molt poca cosa. No va demostrar la recuperació que se suposava que tenia des que Emery va rellevar Michel. A més, el quadre sevillà va cometre el pitjor dels pecats al Bernabeu: va concedir un gol al primer quart d’hora, desavantatge que acaba convertint el partit en autopista d’una sola direcció per al Madrid.
El gol va ser molt absurd. Cris- tiano ja havia avisat abans amb rematades llunyanes. Llavors, el portuguès va centrar des d’un angle, no es van entendre Beto i Navarro i la pilota li va rebotar al lateral amb tanta mala sort que se li va desviar cap a la seva porteria, on hi havia Benzema, que va aprofitar el regal sobre la ratlla.
El Sevilla se’n va sentir, de la garrotada, tant com va predisposar el Madrid per al tiberi. No hi ha res que faci més feliç l’equip de Mourinho que avançar-se aviat al marcador, cedir la pilota al rival i batre’l al contraatac.
El guió, vist tantes vegades, es va complir al peu de la lletra. El Madrid va començar a fer molt mal a les contres i cada vegada que el Sevilla perdia la pilota a la seva zona mitja passava una autèntica incertesa. De seguida va encaixar el segon gol. Si el primer havia estat afortunat, el segon va ser un golàs de crac de Cristiano. El portuguès va caçar una pilota a la frontal de l’àrea, es va perfilar amb un arabesc dels seus i va llançar una gardela que va superar l’estirada de Beto i va entrar enganxada al pal.
Allà el Sevilla va perdre tota timidesa. Emery va ordenar jugar-s’ho tot amb un atac total i el Madrid va plegar veles fins al des- cans. Albiol va estar tovet en un parell d’accions, però Ramos es va mostrar imperial i Diego López va ser solvent amb un parell de bones intervencions.
La sortida del segon temps va retratar l’estat d’ànim d’uns i altres. Beto va servir llarg, el Madrid va guanyar la pilota i la va cedir en profunditat a Cristiano, que es va ficar entre la defensa com si Fazio fos amic seu de tota la vida per batre Beto amb un xut creuat.
Encara no s’havia acabat la festa de Cristiano, que marcaria el seu tercer gol en una contra de manual, una pilota recuperada pel Madrid en defensa amb la qual Cristiano va marxar a tota pastilla des de la seva pròpia àrea, va conduir fins a la rival per cedir a Higuaín, que l’hi va tornar al primer toc per acabar afusellant, el portuguès, sobre la línia. Amb el hat trick Mou va pensar que el Bernabeu ja havia vist prou Cristiano. I el va canviar per Morata, per donar-li mitja hora de descans. Encara hi hauria més emocions. Higuaín es va guanyar la segona groga. Pepe va entrar per Kaká i Callejón per Benzema. Amb un de menys el Madrid no va patir i es va dedicar a esperar el final sense més conflictes.