Nova York, aquí no hi ha problemes
Una derrota i dos empats, una alineació repetida en tres ocasions i les veus crítiques han començat a ensenyar els ullals. La veritat és que sempre he tingut el dubte sobre si era encertada la decisió que va prendre el Barça per intentar resoldre l’absència de Tito Vilanova, durant aquests tretze partits en els quals l’entrenador romandrà a Nova York. Tant el president barcelonista, Sandro Rosell, com el director esportiu, Andoni Zubizarreta, van deixar ben clar des del primer moment que es van assabentar de la nova operació per la qual havia de passar Tito que l’entrenador continuaria sent ell. Jordi Roura es faria càrrec de l’equip, però estaria constantment en contacte amb Tito Vilanova, gràcies a la varietat de mitjans de comunicació que es poden utilitzar avui dia. Fins aquí tot correcte.
Rosell i Zubi podrien haver optat per una altra solució, com la de contractar un tècnic interí que es prestés a signar un contracte per només un determinat nombre de partits, però aquesta segona via sembla a primera vista impossible. Millor apostar pel segon i confiar plenament en el compromís del vestidor. Aquest club, a més, ha tingut bona sort a l’hora d’escollir els entrenadors en els últims anys.
Pep Guardiola va prendre les regnes del primer equip procedent del filial, i el substitut de Pep va ser el seu segon, que, de moment, ha millorat resultats parcials del primer. Doncs no queda més remei que seguir la mateixa línia i apostar pel tercer en qüestió: Roura. Fins aquí, tot inqüestionable. Només hi havia una pregunta en l’aire: Què passarà si durant aquests tretze partits que Tito serà a la banqueta o que Tito dirigirà des de l’altra banda de l’Atlàntic es trenca la bona ratxa? Alguns dels qüestionats es van estirar els cabells i van contestar simplement “això no passarà”. I si passa? La resposta és per sucar-hi pa: “En aquest cas, la directiva està agafada pels ous”. Ben cert. La decisió de no canviar res ha estat avalada per tothom, des del vestidor fins a la premsa en general.
Per això em va semblar injust que després de dos empats seguits en camps difícils, com són el del Madrid i el del València, sorgissin els primers dubtes. És veritat que no és el mateix que el responsable de l’equip estigui present en el dia a dia, que vegi com s’entrena cadascun dels jugadors, si estan cansats o no, si nota problemes per l’expressió dels rostres, que no hi sigui, per molt que estigui constantment en contacte amb el segon.
Jordi Roura ho va reconèixer en la roda de premsa d’ahir. “És difícil”, va dir. “No és el mateix ser aquí que no ser-hi”. Però va revelar que el club ha posat tots els mecanismes a la seva disposició perquè Tito Vilanova, des de Nova York, pugui veure fins i tot els entrenaments. Cap altre club del món no s’ha atrevit a tant: jugar sense l’entrenador, o jugar amb un tècnic a distància. Fantàstic. És la NASA al Barça.
El millor, no obstant això, ens ho ha explicat el mateix club, i no és sinó la
Cal seguir confiant en aquest Barça i en la implicació total de Tito des de la distància
preocupació de Tito Vilanova des de l’hospital on es troba a Nova York. L’home està preocupat que el barcelonisme estigui pensant que està postrat en un llit i no pot controlar l’equip.
Doncs no. Ho va confirmar ahir també Roura, Tito està bé, està veient partits, veu els entrenaments, comenta els vídeos dels rivals amb els seus ajudants per totes les vies possibles i intervé en el descans dels partits. És a dir, hi és. I avui fins i tot s’haurà de llevar a les tres de la matinada per donar les últimes ordres del partit contra el Getafe. O sigui, que tranquils. Aquest Barça és de Tito.