Una amnistia fiscal que fa aigües
L’ ona expansiva del terratrèmol Bárcenas està esquerdant fonaments i provoca danys col·laterals imprevistos més enllà de l’àmbit polític, especialment en l’econòmic. Que ho preguntin, si no, als atribolats contribuents, més de 30.000 –una part importantíssima dels quals, gairebé la meitat, catalans (ja tindrem ocasió d’analitzar les causes d’aquest fet)–, que es van acollir a l’amnistia fiscal aprovada pel Govern espanyol l’any passat i que divendres van esmorzar amb la reproducció a la premsa de les paraules de la directora de l’Agència Tributària, Beatriz Viana, anunciant que es revisarien totes aquestes declaracions especials per veure què hi trobaven. Comentaris de preocupació (“Escolta tu, però que no havien dit que això quedava segellat i no se’n parlaria més?”, “Doncs ja ho veus, encara sortirem als papers”) van circular a velocitat de fibra òptica en salons nobles, al matí, i restaurants de categoria de Barcelona i Madrid, després del migdia, d’aquella jornada de transició cap a un cap de setmana menys relaxat que no es preveia.
La qüestionada amnistia fiscal dissenyada per Cristóbal Montoro, el ministre d’Hisenda, com una mena de feble drecera per ajornar les pujades de més impostos com l’IVA, ha entrat al quiròfan i fa front a una intervenció de gravetat.
La mesura ja va ser inicialment criticada pel greuge comparatiu que suposava passar per alt penes i càstigs per als qui han defraudat mentre s’apugen els impostos als qui paguen religiosament i legalment.
Un qüestionament que es va agreujar fins a l’extrem quan una ordre ministerial posterior a la llei va sancionar que es podrien beneficiar de l’oblit aquells contribuents que aportessin diners en efectiu, i que n’hi havia prou amb la seva paraula per certificar que eren titulars dels bitllets abans del límit establert pel Govern. Que qualsevol ciutadà normal intenti acostar-se a una sucursal bancària per fer un ingrés efectiu d’una quantitat respectable, tampoc gaire alta, i ja veurà què li passa. Aquesta exhibició de màniga ampla al Govern li va valer l’acusació d’obrir la porta al blanqueig de tota classe de personatges i diners, especialment els d’origen il·legal, i constituir una autèntica porta per blanquejar capitals. D’aleshores ençà, Hisenda i els inspectors fiscals mantenen una pugna d’alta tensió que ara sembla que s’ha decantat per aquests darrers.
Montoro, i amb ell el Govern, tenen un problema que fa de mal resoldre. Van organitzar una amnistia fiscal, van prometre secret i opacitat als qui s’hi acollissin, van assegurar a una opinió pública indignada que el procés estava blindat de manera que ni gàngsters ni corruptes identificats i espècies similars hi poguessin recórrer, i al final, després de l’anunci de Viana, és legítim dubtar de totes i cadascuna de les garanties ofertes al seu moment als ciutadans.
En l’afany per aclarir dubtes, dijous passat Viana va fer servir l’exemple que una persona que estigui acusada
Els acollits a la llei divendres feien comentaris de preocupació sobre el que els espera
d’assassinat no quedarà absolta d’aquest crim pel fet d’acollir-se a l’amnistia governamental com a fil argumental per assegurar que Bárcenas i la seva banda no podrien treure partit de la declaració especial. No és això el que els ciutadans es pregunten, sinó si l’extresorer del PP, o qualsevol imputat de Gürtel o d’altres afers de corrupció política, que sempre implica defraudar la Hisenda pública, hauria pogut precisament aprofitar-se d’aquesta legislació per rebaixar les seves responsabilitats davant el fisc.
Hisenda ha aportat arguments més seriosos que els de Viana per defensar que Bárcenas no estarà entre els beneficiats per l’amnistia. Entre d’altres, que la normativa fiscal no està per damunt del Codi Penal, que deixa clar que la imputació prèvia d’un jutge, incloent-hi la de delicte fiscal, no s’esquiva amb una declaració especial a la delegació d’Hisenda. I també que Bárcenas no va dir la veritat quan es va emparar en una societat instrumental per amagar la seva condició d’autèntic beneficiari dels molts euros albergats en paradisos fiscals. Però el debat concret de les imputacions, si s’especifiquen anys i tipus d’impostos, en el cas Gürtel resta obert.
El cas de l’extresorer del PP, o de les seves finances, si es vol ampliar el focus, està tenint un impacte tan gran en l’opinió pública que el Govern s’ha quedat sense capacitat per sostenir les discussions tècniques sobre una norma que els ciutadans han qüestionat des que es va aprovar. El resultat és la contradicció d’assegurar de bon matí que l’amnistia està blindada i al vespre dir que es revisarà tot. L’executiu, doncs, queda entre dues tensions, la de defensar la seva norma, d’una banda, i la d’oferir espectacle per canviar l’eix del debat, de l’altra. Un nou front de polèmica fiscal està servit. La inspecció començarà a revisar les declaracions especials acollides a l’amnistia, especialment les que es van fer aportant diners en efectiu. Segur que aviat en tindrem notícia.