Golejada en sessió matinal
Els blaugrana derroten el Getafe (6-1) amb un gran partit i una nova exhibició d’Iniesta Els aficionats responen a l’horari excepcional del matx amb una bona entrada
Deia el doctor Juvenal Urbino, al llibre de García Márquez El amor
en los tiempos del cólera, que el problema dels matrimonis era que s’acabaven cada nit després de fer l’amor i calia reconstruirlos cada matí abans d’esmorzar. Salvant les distàncies, ahir al Camp Nou es va viure una d’aquelles jornades en què el públic, habitual i no habitual, surt de l’estadi una altra vegada enamorat del seu equip i content de l’experiència que ha tornat a viure.
El Barça, sempre captivador, havia tingut tres relatives ensopegades en els seus últims partits: una derrota a Sant Sebastià a l’últim minut i dos empats contra el Madrid al Bernabeu i contra el València a Mestalla.
En altres temps probablement aquests empats haurien tingut regust de triomf, però com que l’equip s’ha instal·lat en la victòria contínua, tot el que no sigui això deixa un mal regust de boca a molts crítics, escampa dubtes i planteja les primeres discussions en qualsevol matrimoni ben avingut. Aquests resultats, precisament, van ser els que van provocar que les nits anteriors al matí d’ahir haguessin produït un petit desencís en l’amor que senten l’afició i la premsa pel seu equip.
Però ahir, casualment, en un partit disputat a plena llum del dia, a les dotze del migdia –que també era l’hora preferida de Flo- rentino Ariza, un altre dels protagonistes de la novel·la, per fer l’amor amb les seves amants–, el Barça va reconstruir tota la seva història sentimental amb una exhibició meravellosa de joc i un recital de gols per encantar encara més els seus seguidors. Va tornar a enamorar. I va enamorar un públic infantil, més nombrós que mai, que es va veure com somreia constantment, gaudia dels driblatges elegants i de les assistències de luxe d’un Andrés Iniesta que ahir va fer d’ell i de Xavi alhora, i indiscutiblement també de les extraordinàries ziga-zagues de Messi, capaç de concentrar to- ta la defensa al voltant seu per deixar lliures els seus companys.
Va ser una jornada ideal per mirar amb bons ulls Alexis Sánchez, ahir mereixedor de tot l’afecte i confiança de l’afició després de retrobar-se amb el gol al cap de sis minuts de partit i treballar incansablement per trobar la millor jugada per a l’equip. També va ser notòria l’emoció que es va viure quan David Villa va marcar el tercer gol del matx. Villa és un jugador estimat, però que d’ençà que va tenir la lesió de tíbia i peroné el cos tècnic del Barça cuida amb molta delicadesa. Les males llengües, tanmateix, di- uen que és un futbolista que no s’avé amb Messi per un parell de batusses que han tingut en públic, i a més, com que Alexis ha tingut més minuts, les sospites que alguna cosa passa amb Villa no s’han pogut evitar.
La matinal del Camp Nou, que no es vivia des de fa 47 anys, va ser útil també per veure el somriure d’aquests pares joves que té l’equip i que celebren els gols ficant-se un dit a la boca per imitar un xumet.
No va fallar Messi, en l’objectiu de marcar jornada rere jornada de Lliga i dedicar al seu fill Thiago el segon gol. Tampoc
EL CERVELL D’ANDRÉS Iniesta va fer d’ell i de Xavi alhora per captivar el públic amb driblatges elegants i passades LUIS GARCÍA ES RENDEIX “Si et tanques te’n claven quatre, i si els ataques també; la diferència amb ells és abismal”
Iniesta, que va marcar el cinquè per a la seva filla Valeria, ni Piqué, en el sisè, per al seu Milan. I fins i tot Cristian Tello, 22 anys, el més jove, que va sortir al camp quan faltava una mica més d’un quart d’hora per al final, i al cap de sis minuts de ser dins va anotar el 4-0.
Un festival millor, en un matí caracteritzat per l’assistència de famílies senceres, no es podia ni imaginar. Ni tan sols no va poder posar-hi un però el tècnic del Getafe, Luis García, que va definir la impotència del seu equip amb frases colpidores: “La diferència entre ells i nosaltres és abismal. L’any passat vam jugar enrere i ens en van fer quatre. Com deia Preciado, ‘si et tanques te’n claven quatre, i si els ataques, també’. Aquesta vegada els vaig dir ‘serem valents, tindrem la pilota, a pressionar a dalt’, però no pots. Has de fer un partit perfecte”.
La perfecció, i això ho va experimentar tot el Getafe, la va protagonitzar el Barça, on fins i tot Song va fer un partidàs controlant el joc a totes les zones del camp.
Amb l’equip inspirat, la festa del Camp Nou va ser rodona, especialment cap al final, quan, amb el 4-1, molts aficionats van marxar i es van perdre la fam de gol del Barça, que va ampliar el marcador als minuts 89 i 91. “Això va ser el que em va saber més greu, perquè el partit estava mort, però no per a ells, esclar”, va concloure Luis García. Com dèiem, un matí ideal per fer l’onada a un equip que va tornar a enamorar.