Resistència cristiana
Els grecoortodoxos entronitzen el seu nou patriarca a Damasc
L’entronització a Damasc del nou patriarca grecoortodox d’Antioquia i tot l’Orient, amb el rerefons de guerra civil, sanguinària i implacable, va ser ahir una cerimònia d’afirmació de la fe de vida dels cristians, no només en la desgraciada Síria, sinó de tots els pobles de l’Orient Mitjà.
Després de la mort del nonagenari patriarca Ignasi IV Hazim, amb qui vaig poder entrevistar- me a l’antiga capital omeia, el sínode dels bisbes d’aquesta església autocèfala va escollir Yuhana X Yazigi, metropolità d’Europa occidental, amb seu a París, per succeir-lo.
Nascut a l’extensa vall de Mar Marita, de població cristiana, a la província de Latakia, el 1956, va estudiar Teologia a la universitat libanesa de Balamand i va ser arquebisbe d’Alep, la ciutat martiritzada pels combats que lliuren diàriament soldats i rebels. És un clergue d’experiència ecumèni- ca, amant de la música bizantina. Després de ser elegit al desembre va afirmar que “els cristians continuarem vivint a Síria perquè és la nostra terra”.
La seva entronització no va ser a la catedral grecoortodoxa del barri de Bab Tuma –popularment anomenada Marianiya–, si-
YUHANA X YAZIGI “Els cristians continuarem vivint a Síria perquè és la nostra terra” ENTRE TRETS L’exèrcit va protegir l’església davant l’amenaça dels rebels
nó a l’església de la Creu Sagrada del districte de Jobar, protegida per soldats, vigilada per tiradors d’elit apostats als terrats de les cases veïnes. Va ser com un desafiament a la rebel·lió. Durant la cerimònia, barroca i lenta de la litúrgia ortodoxa, es van sentir trets d’armes automàtiques.
El patriarca, amb la seva corona d’or i el seu bastó, va defensar el diàleg de reconciliació nacional proposat pel Govern i rebutjat per les dividides forces polítiques de l’oposició.
En la seva primera homilia va dir que “Déu no accepta que es trenqui la vida que compartim amb els musulmans a causa de raons polítiques perquè hi hagi gent fanàtica, fonamentalista, l’acció de la qual res no té a veure amb les creences religioses”.
La seva paraules eren aplaudides una vegada i una altra per la restringida assistència de fidels, tots convidats oficialment.
En esmentar el nom del president de la República, el doctor Baixar Al-Assad, es van intensificar els aplaudiments.
L’Església grecoortodoxa és la que té un nombre més gran de fidels a la República Àrab de Síria. El seu patriarcat és un dels tres que té Damasc, junt amb el grecocatòlic o melquita, i el siríac catòlic, que gaudeixen de l’històric títol de patriarques d’Antioquia i tot l’Orient. Les seves seus estan enclavades a Bar Fuma, un dels barris damasquins que menys han patit la guerra. Els rebels combaten en diversos districtes de la perifèria, però els seus atacs són repel·lits des de fa setmanes per les forces governamentals.
Antioquia, que va formar part d’aquesta nació fins que els francesos, durant el seu mandat, la van lliurar a Turquia, va ser el bressol de les antigues esglésies cristianes. La comunitat grecoortodoxa és la predominant entre la població cristiana de Síria (els cristians constitueixen entre un 5% i un 10% de la població siriana).
És una comunitat de nivell social rellevant, de vocació política panarabista. Van ser els grecoortodoxes els que van introduir a Orient les idees socialistes i van advocar per un estat civil davant la concepció de la umma o comunitat islàmica que postulen organitzacions musulmanes sunnites. L’Església, tanmateix, està dominada per una jerarquia rígida, arcaïtzant, dòcil, davant el poder polític.
La inquietud dels cristians de Síria augmenta amb la prolongada incertesa de la guerra civil, d’accentuat caràcter confessional. Una lluita, sobretot, entre la majoria sunnita i els alauites, una escissió dels xiïtes a la què pertany l’elit administrativa, inclòs el clan del president Al-Assad.
Amb el poder alauita, els cristians, perseguits a tot Orient Mitjà, han pogut preservar la seva llibertat de culte, la seva identitat, encara que també han estat sotmesos a una dura vigilància i exclosos de la direcció de l’Estat.
Els grecoortodoxos representen el 5% de la població siriana i el règim d’Al-Assad els ha respectat
És indiscutible que el règim baasista ha mantingut un cert equilibri religiós, com també el va mantenir el baasisme a l’Iraq.
L’estatut personal dels cristians pot patir amb la instauració de la xaria o llei islàmica, que bus- quen molts dels insurrectes. La radicalització de la rebel·lió –finançada en part per les monarquies del Golf– fomenta la por de les minories cristianes i druses davant un futur amenaçador.
Entre els patriarques, metropolitans, bisbes o dignataris musulmans com el muftí de la República, en la cerimònia d’ahir a Damasc va destacar la presència del patriarca maronita del Líban, el cardenal de l’Església catòlica monsenyor Rai. Des del 1943, cap patriarca maronita no havia visitat Síria, bressol de sant Romà.
El viatge de monsenyor Rai a Damasc ha augmentat el malestar dels cristians libanesos, dividits entre els defensors del règim d’Al-Assad i els partidaris de la rebel·lió sunnita.
Sens dubte, les primaveres àrabs agreugen l’agonia dels cristians d’Orient.