Els francesos s’enfronten a Mali al risc d’un nou Afganistan
La guerra contra els islamistes entra, un mes després, en la fase més difícil
Fins ara tot ha estat relativament fàcil, el difícil comença ara. Un mes després d’iniciada la intervenció militar en Mali –termini que es compleix exactament avui–, França aborda una nova fase en la seva guerra contra els grups armats islamistes. Acorralats en gran manera a les muntanyes del nord-est de Mali –el massís d’Adrar des Iforas–, l’organització terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i els seus aliats, que fins ara havien evitat l’enfrontament directe, per no ser esclafats per la potència mili-
XOC ARMAT Els gihadistes s’enfronten a les tropes franco-malianes al centre de Gao FUSTIGACIÓ Els grups armats contraataquen amb atemptats suïcides i mines trampa
tar francesa, han començat a contraatacar a la seva manera: cometent atemptats suïcides i sembrant de mines trampa els camins. Un escenari que s’assembla, cada vegada més al del temut Afganistan.
Divendres passat, soldats francesos i txadians –en aquest racó de Mali, de majoria tuareg, els soldats malians no són benvinguts– van prendre la població de Tessa- lit, al nord de Kidal, a prop de la frontera amb Algèria, una progressió que redueix encara més el territori en el qual els islamistes poden moure’s lliurement. I a més a més amb problemes. L’aviació francesa pressiona de forma sistemàtica la rereguarda dels gihadistes, encara que només sigui per recordar-los la fragilitat de la seva situació. “Demostrem als terroristes que no estaran tranquils enlloc, ni tan sols als seus santuaris”, explicava ahir amb inusual claredat a Le Parisien el pilot d’un Mirage 2000.
Però la superioritat militar, com s’ha vist a l’Afganistan, no ho és tot. La facilitat amb què les tropes franceses han recuperat el territori malià controlat fins fa tan sols un mes pels islamistes –explicable en part per l’estratègia d’evitació dels gihadistes– va camí de canviar-se en una difícil guerra on l’enemic, emboscat al desert i les muntanyes, es dedica a una nova tàctica de fustigació permanent.
Mentre els francesos concentren tropes i mitjans materials al nord amb l’objectiu d’assetjar els islamistes als seus refugis i provar d’alliberar els set ostatges francesos retinguts en aquesta zona –l’alliberament dels quals podria ser intentat per les forces especials–, els gihadistes han començat a actuar més al sud.
Els últims dies, l’actuació bèl·lica dels grups armats –bàsicament el Moviment per la Unicitat i la Gihad a l’Àfrica de l’Oest (Mujao)– ha estat especialment activa a la zona de Gao, una ciutat reconquerida per les tropes franco-malianes el passat 25 de gener. Ahir mateix, milicians islamistes van mantenir un enfronta- ment armat amb soldats francesos i malians en el centre mateix de Gao, obligant els seus habitants a refugiar-se a les seves cases. L’exèrcit francès, poc partidari de donar publicitat a la seva intervenció, va evacuar de la ciutat 50 periodistes.
Dissabte a la nit, un terrorista suïcida va fer explotar una bomba al costat d’un control militar a l’entrada de la ciutat, per sort sense causar víctimes. La vigília, un atemptat similar va causar un ferit entre les tropes malianes. També dissabte, l’exèrcit va detenir vint quilòmetres al nord de la ciutat dos joves amb motxilles carregades d’explosius.
La darrera setmana, sis persones –quatre civils i dos militars–
han mort a causa de l’explosió de mines col·locades a la carretera entre Gao i Duentza,una pràctica molt ben apresa dels talibans a l’Afganistan.
Tot el temor i la preocupació que hi ha a França és precisament el risc que la intervenció en Mali acabi encallada en un fangar semblant al de l’Afganistan, del qual l’exèrcit francès no ha sortit –a deshora i malament– fins onze anys després. París insisteix un dia sí l’altre també que la seva intenció no és romandre indefinidament a Mali i que el seu objectiu és passar el relleu com més aviat millor a les tropes africanes de la força de la Missió Internacional de Suport a Mali (Misma) acordada per les Nacions Unides.
El president francès va arribar a dir dies enrere que la seva intenció és poder començar a retirar una part de les tropes desplegades, que actualment sumen ja 4.000 soldats, al març. Però de moment, els efectius de la Misma amb prou feines arriben a 2.000 soldats i l’entrada en servei efectiva d’aquest contingent –que hauria d’arribar almenys a 6.000 soldats– encara es farà esperar.
L’exèrcit malià, que ha de començar a ser format per instructors militars de la Unió Europea, tampoc no està de moment en el nivell esperat. Més aviat al contrari. Divendres, membres d’un cos especial conegut com a boi
nes vermelles –fidels a l’expresident Amadou Toumani Touré, deposat per un cop d’Estat el 2012– es van enfrontar a trets a la capital, Bamako, contra els anomenats boines verdes, que van donar suport a l’alçament.