Tunísia agreuja la fractura entre islamistes i laics
El partit progressista del president Marzuki deixa el Govern
Tunísia va fer ahir un pas més cap a la ruptura entre l’islamisme moderat i els partits de l’esquerra laica. La segona força més important del país, el Congrés per la República (CPR) del president Moncef Marzuki, anunciarà avui que surt del Govern. Mentrestant, les espases segueixen en alt dins d’Ennahda, el partit islamista moderat que porta les regnes de la transició i que pateix una greu divisió entre els que volen mantenir el pacte amb l’oposició laica i els que prefereixen imposar la seva hegemonia tant sí com no.
Tunísia és, de moment, un model per a la transició a la democràcia de les primaveres àrabs. L’aliança entre laics i religiosos semblava obrir les portes a un model d’Estat tolerant, on la tradició de l’islam convisqués amb les llibertats individuals de l’Estat modern. Tanmateix, l’assassinat del líder de l’esquerra laica Xokri Belaid ha precipitat la divisió.
El president Marzuki fa diversos mesos que exigeix la dimissió dels ministres de Justícia i Afers Exteriors, sacsejats per la corrupció i la incompetència. El primer ministre Hammadi Jebali, d’Ennahda, estava d’acord en reemplaçar-los. Tanmateix, no ha aconseguit el suport de la direcció del seu propi partit. Jebali lliura un pols decisiu amb els seus col·legues que determinarà el futur de la transició.
Jebali, just abans de guanyar les eleccions d’octubre del 2011, va assegurar que, amb Ennahda en el poder, “Tunísia no serà isla-
El primer ministre Jebali, que anteposa la democràcia a l’islamisme, és a la corda fluixa
mista sinó democràtica”. Una vegada en el poder, va assegurar que el seu govern no imposaría els codis islàmics a la banca, el vestir i la vida privada dels ciutadans. Els hotels, bars i restaurants continuarien servint alcohol. Les dones podrien banyar-se en biquini, com sempre havien fet. El turisme representa el 7% del PIB i Jebali tenia molt clar que l’havia de preservar tant sí com no.
Els turistes, tanmateix, han fugit mentre els salafistes han atacat bars, galeries d’art i fins i tot l’ambaixada dels EUA. L’oposició laica acusa Ennahda de tolerar aquesta espiral de violència política, protagonitzada per grups com els Comitès per a la Protecció de la Revolució. La situació ha degenerat tant que l’Assemblea Nacional Constituent està paralitzada. Quatre partits, inclòs el Front Popular, l’Aliança d’Esquerres que dirigia Belaid, l’han abandonat. Jebali pretén trencar el bloqueig amb un govern tecnòcrata i noves eleccions. Ennahda, tanmateix, sembla que no està disposada a tornar a sotmetre’s a la voluntat popular. No ha complert les promeses que va fer l’octubre del 2011, especialment la de crear 600.000 llocs de treball. L’atur supera el 20%. Un de cada dos universitaris no treballa.
A l’abric de la crisi creixen els petits grups islamistes radicals. Molta gent a Ennahda creu que ha arribat el moment del radicalisme. Jebali, que va passar 16 anys a la presó, deu d’ells en règim d’aïllament, insisteix en la democràcia. La seva sortida del govern allunyarà Tunísia d’aquest objectiu.