Els polítics no trepitgen el carrer
A Itàlia, l’hivern, la tecnologia i la por de la protesta popular porten la campanya electoral a la televisió i a la xarxa
Meteorologia i demoscòpia. Mapes del temps i sondejos. En les eleccions italianes del 24 i 25 de febrer, les primeres de la història que es celebraran en ple hivern, els estrategs dels partits no només estan pendents de les enquestes i del tràfic de missatges a les xarxes socials –un dels nous baròmetres de l’estat d’ànim col·lectiu– sinó de les previsions de pluja i neu per al dia de la votació.
El factor meteorològic té la seva influència en el fet que, tret de Beppe Grillo, el fundador i guru del Moviment 5 Estrelles (M5E), la resta de líders polítics amb prou feines estiguin trepitjant el carrer en aquesta campanya electoral. El debat es desenvolupa, gairebé en exclusiva, a través de la participació constant dels candidats en programes de ràdio i televisió, i amb l’amplificació que tots aquests missatges i contramissatges reben en l’univers d’internet i de Twitter.
Si l’onada de neu i fred que ara fueteja tot Itàlia es repetís la jornada dels comicis, això podria ser més perjudicial per al centredreta –amb votants, en general, de més edat–, mentre que una opció com la de Grillo, atractiva entre els sectors joves i primers votants, sortiria beneficiada.
Les inclemències ambientals no són l’única raó per la qual els polítics italians són reticents als actes a l’exterior. Silvio Berlusconi va anunciar fa temps que evitaria carrers i places per recomanació de la policia, temorosa d’un atemptat contra il Cavaliere o de l’agressió d’algun pertorbat com el que li va llançar a la cara, fa uns anys, una miniatura del Duomo de Milà.
La por de Berlusconi pot estar justificada. Però també és obvi que tant l’ex-primer ministre com l’actual cap del Govern tècnic, Mario Monti, o els líders del Partit Demòcrata (PD) se senten incòmodes d’un contacte molt directe amb els ciutadans, sense filtres, perquè saben que patiran contestació, insults, i que podrien produir-se situacions delicades que farien malbé la seva imatge. La casta –com pejorativament s’anomena a Itàlia la classe política– és conscient de la seva gran impopularitat, de la irrita- ció que provoca, per la qual cosa se sent més segura en actes controlats, en llocs tancats, davant audiències preseleccionades. Es passa menys fred i s’eviten sorpreses desagradables.
El xoc electoral, fins ara, s’està lliurant davant les càmeres de televisió i els programes de ràdio. Tots intenten ocupar com més minuts millor, amb agendes saturades. Berlusconi, dotat d’una habilitat innata per a la televisió, té el do de la ubiqüitat. L’estratègia és llançar els missatges al matí, perquè es repeteixin i
amplifiquin durant tot el dia.
Grillo és una paradoxa. El seu moviment sempre ha utilitzat de manera intensa i intel·ligent la xarxa. I això no impedeix que sigui l’únic a fer mítings tradicionals al carrer. Com va fer en les eleccions regionals de la tardor passada a Sicília, ara recorre el país en el seu tsunami tour. El líder del M5E, que no és candidat a cap càrrec, es beneficia de no pertànyer a la casta i de ser un còmic professional, amb un evident talent histriònic, a qui la gent va a veure per interès polí- tic, perquè comparteix les seves àcides crítiques al sistema i també perquè es diverteix. El menyspreu del còmic cap a la televisió és simptomàtic de la nova era.
Per a la resta de candidats, en canvi, la televisió continua sent el vehicle més desitjat. Hi ha una inèrcia difícil d’aturar. És una qüestió cultural, i també generacional. En el cas de Silvio Berlusconi, se suma el fet de ser un magnat del sector.
A algú com ell li costa de creure que la televisió ja no compta com comptava. Però els qui l’assessoren no perden de vista les xarxes socials, amb la complexitat que comporta desxifrar i valorar bé la realitat que emana de les noves plataformes digitals.
El diari torinès La Stampa, en col·laboració amb una empresa especialitzada, analitzarà els fluxos a internet, en els blogs, Facebook i Twitter fins al dia de les eleccions. Serà una manera de
L’EXCEPCIÓ El còmic Grillo és l’únic que dóna mítings tradicionals en carrers i places PERILL D’ATEMPTAT La policia va dir a Berlusconi que millor que no s’exposés a llocs oberts PRECAUCIÓ Els polítics de ‘la casta’ se saben impopulars i temen la contestació
compensar la prohibició, per llei, de publicar sondejos. Mesuraran el tràfic de missatges, les vegades que apareixen els noms dels candidats, els temes, per provar d’entendre cap a on va l’electorat i què pot succeir.
Una altra de les novetats d’aquesta campanya –en aquest cas molt negativa– és que, tret d’un canvi d’última hora, no hi haurà un debat televisat. Als ciutadans se’ls furta aquesta ocasió única per valorar les diferents opcions. Berlusconi es va negar a participar en una discussió amb tots els caps de llista perquè només els líders de coalicions ho haurien de fer i no els qui dirigeixen petits partits sense cap opció a la victòria (pensant en Grillo).
Són, doncs, unes eleccions de carrers freds i massiva presència virtual, de gosadia tecnològica però de molt temor del contacte directe, fins i tot a un cos a cos en un plató de televisió.