Rússia i Geòrgia ‘esborren’ la guerra del 2008 amb vi i aigua mineral
L’exportació de productes georgians obre la porta a l’acostament polític
Tot bon diplomàtic sap que una ampolla de vi enviada en el moment precís al lloc adequat pot obrir moltes portes. Gairebé cinc anys després de la guerra d’Ossètia del Sud, i amb un nou home fort a Tbilissi, el vi negre del Caucas i l’aigua mineral Borjomi s’han convertit en els millors ambaixadors entre Geòrgia i Rússia.
Una delegació de la república exsoviètica de Geòrgia va estar la setmana passada a Moscou intentant que Rússia aixequi l’embargament sobre les begudes alcohòliques i no alcohòliques de Geòrgia, que el poderós veí va imposar el 2006 quan les relacions entre els dos països van assolir el seu pitjor nivell des de la dissolució de la Unió Soviètica. Restaurar les relacions comercials poden fer-se realitat aquesta primavera. Però, a més, poden convertir-se en un bon aperitiu per restaurar les relacions polítiques, trencades definitivament amb els cinc dies de guerra d’agost del 2008. “No succeirà tan ràpid com jo vaig dir”, va anunciar el primer ministre georgià, Bidzina Ivanixvili, en una roda de premsa en complir cent dies en el càrrec. Però va assegurar que el bon to ha tornat a les relacions amb Rússia.
Encara que va ser la política la que va motivar l’embargament, com en altres ocasions Rússia oficialment va adduir raons sanitàries. La delegació georgiana es va reunir amb Gennadi Onísxenko, que dirigeix Rospotrebnadzor, l’agència encarregada de vetllar per la seguretat alimentària a Rússia, per discutir els detalls tècnics d’una tornada als mercats russos.
En els últims anys Onísxenko va anunciar en diverses ocasions que estava obert a les negociacions amb la part georgiana. Però calia esperar el moment precís. Aquest va arribar l’octubre de l’any passat, quan el president de Geòrgia, Mikhaïl Saakaixvili, enemic declarat de Rússia i responsable de la guerra del 2008, va patir un seriós revés electoral. El seu partit, el Moviment Nacional Unificat, va caure derrotat en les parlamentàries davant la coalició El Somni Georgià, que lidera el multimilionari Ivanixvili.
Ivanixvili s’ha mostrat partidari de reconciliar-se amb Rússia, encara que sense abandonar els plans de Saakaixvili d’integrar Geòrgia a la UE i a l’OTAN.
Aquest equilibri d’interessos sembla de moment una obligació a causa de la cohabitació entre president i primer ministre. Però l’estancament podria acabar-se a la tardor, quan s’han de celebrar eleccions presidencials, a les
Pel nou primer ministre georgià, l’eterna reclamació d’Ossètia i Abkhàzia no porta enlloc
quals ja Saakaixvili no pot presentar-se.
El vi Saperavi (negre i sec) i l’aigua mineral Borjomi, que es ven embotellada des de finals del segle XIX i és extensament coneguda als països que van formar part de l’URSS, podrien tornar a les taules russes a finals d’aquesta primavera, segons van explicar els delegats georgians.
Aquesta perspectiva ha alegrat grangers i productors georgians, però no part de la inteligéntsia que s’alinea amb Saakaixvili i que, com el president, rebutgen la “política imperialista” de Rússia, que després de la guerra del 2008 va reconèixer Ossètia del Sud i Abkhàzia com a estats independents.
Pel nou primer ministre georgià, la política de confrontació amb Rússia i la reclamació constant dels territoris és un carrer sense sortida. Per això està disposat a seguir cap endavant malgrat les dificultats.
Després del final de l’URSS, Ossètia del Sud i Abkhàzia van reclamar la seva independència de Geòrgia, la qual cosa va motivar dues de les guerres dels anys 90 al Caucas. Els rebels dels dos territoris van derrotar l’exèrcit georgià i des d’aleshores han viscut separats de Tbilissi, avalat per Moscou, però sense el reconeixement de la comunitat internacional, que continua considerant-los part de Geòrgia.
L’agost del 2008, quan el món estava pendent dels Jocs Olímpics de Pequín, Saakaixvili va ordenar una ofensiva contra la capital d’Ossètia del Sud, Tskhinvali, que va ser ràpidament reprimida pels tancs russos.