El jugador diplomàtic
Mor a Pequín Zhuang Zedong, l’esportista de ping-pong que va propiciar el desglaç entre la Xina i els Estats Units
No només juga bé al ping-pong, sinó que també és bo en diplomàcia”, va dir d’ell Mao Zedong. El Gran Timoner es referia a l’actitud que va adoptar el jugador de tennis de taula Zhuang Zedong quan el 1971 va veure pujar un atribolat rival dels Estats Units al seu autobús durant els campionats de Nagoya del 1971. Zhuang li va donar un regal i va propiciar el desglaç de les relacions diplomàtiques entre la Xina i els Estats Units.
Ahir, el pare xinès de l’anomenada diplomàcia del ping-pong, Zhuang Zedong, va morir a l’edat de 73 anys, víctima d’un càncer que se li havia diagnosticat l’any 2008. Amb la seva mort desapareix l’últim dels dos protagonistes involuntaris que van provocar l’obertura de la Xina al món i van modificar l’equilibri de la Guerra Freda. L’altre va ser el ju- gador dels Estats Units Glenn Cowan, que va morir el 2004.
Tots dos van saltar a la fama en ser immortalitzats en nombrosos diaris i televisions per haver-se intercanviat regals en una època en què els seus països no mantenien relacions diplomàtiques.
Zhuang va explicar anys després que aquell famós dia de març del 1971 va decidir prendre la iniciativa de saludar aquell jugador dels Estats Units després de recordar que un any abans Mao havia convidat un periodista dels EUA a asseure’s al seu costat a la plaça Tiananmen, durant la festa nacional. “Si Mao ho va fer jo també puc”, devia pensar Zhuang. I dit i fet, el que va ser triple campió del món en la dècada dels anys seixanta es va asseure al seu costat, li va donar la mà i li va regalar un mocador de seda. L’endemà, Cowan el va obsequiar amb una samarreta amb el símbol de la pau.
Al final dels campionats l’equip dels EUA va ser convidat a la Xina. El 10 d’abril del 1971 els jugadors van entrar a la Xina. Aquesta diplomàcia del ping-pong va obrir les portes a un viatge a Pequín del secretari d’Estat, Henry Kissinger, tres mesos després, i a la del llavors president, Richard Nixon, el 1972. Una visita que va conduir a l’establiment de relacions diplomàtiques el 1979.
Aquells anys van ser els millors per a Zhuang Zedong, que era molt apreciat per l’esposa de Mao, Jiang Qing, la qual va controlar els àmbits cultural i esportiu durant el caòtic període de la Revolució Cultural (1966-76). En aquella època, Zhuang es va con-
Zhuang va arribar a ser ministre d’Esports de la Xina en la caòtica dècada dels anys setanta
vertir en ministre d’Esports i va ser nomenat membre del comitè central del Partit Comunista.
Tanmateix, la seva sort va canviar després de la mort del Gran Timoner i que la seva esposa, Jiang Qing, fos empresonada. Zhu- ang Zedong va ser investigat i detingut, i se li va prohibir tornar a participar en una competició de ping-pong.
Anys després li van permetre reincorporar-se a l’esport com a entrenador de l’equip de la província del nord de Shanxi. L’any 1985 va ser autoritzat a tornar a Pequín i ensenyar els jugadors joves. Una tasca que va abandonar anys després quan li van començar a fallar les forces. Trist final per a la persona que va protagonitzar el desglaç entre les que avui són les dues principals potències mundials.