Una carrera política en joc
La imputació d’Oriol Pujol condicionaria una trajectòria situada en la línia successòria d’Artur Mas
Què hauria de fer Oriol Pujol si finalment fos imputat per tràfic d’influències en el cas de les ITV? Aquesta ha estat i és, sens dubte, la pregunta política dels últims dies a Catalunya. I les conseqüències que la imputació –que de moment és una petició del fiscal i sobre la que la decisió última correspon al jutge– tindria en la seva carrera han centrat també el debat en tots els cercles polítics. Uns interrogants que susciten opinions per a tots els gustos, però també la creença molt generalitzada que, segons com es concretin, poden si més no condicionar la trajectòria futura d’un secretari general de CDC avui inequívocament situada en la línia successòria d’Artur Mas.
CDC no té establert per norma com procedir en el supòsit d’imputació per corrupció d’un dels seus membres. El màxim que fa el codi ètic d’ús intern, aprovat al març del 2011, és deixar en mans del comitè executiu la suspensió de militants imputats i processats, però partint de la base que, en la mesura que la imputació no és sinònim ni de culpabilitat ni de condemna, l’opinió generalitzada a CDC és contrària a abandonar responsabilitats polítiques o càrrecs públics pel simple fet de ser imputat en una causa judicial. D’acord amb aquest convenciment, el sentiment que impera respecte el cas d’Oriol Pujol és que no hauria d’apartar-se de les seves funcions encara que fos imputat. Una altra cosa és que la posició que ocupa –número dos del principal partit del Govern– i el transcendental moment polític en què es troba Catalunya –el procés sobiranista emprès amb l’objec-
El número dos de CDC ha pensat fer un pas enrere encara que sigui temporal per no convertir-se en “una nosa”
tiu de celebrar una consulta d’autodeterminació– aconsellin fer un pas enrere per no perjudicar cap dels dos escenaris. Però això tot el món dins del partit entén que ho ha de decidir el propi implicat en persona i ningú més.
I el secretari general de CDC ja ha avançat com respondrà si la imputació es consuma. La seva afirmació que “ningú no ha de ser una nosa en el procés històric que ha posat en marxa aquesta formació política” no ha tingut cap altra interpretació que, arribat el cas, s’apartarà si més no temporalment de les seves responsabilitats, malgrat que dirigents de relleu com el mateix Artur Mas, Xavier Trias o Jordi Turull han defensat públicament que un polític imputat no té perquè dimitir. Només el soci, el líder d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida, li ha posat pressió en declarar que ell, si fos imputat, sí que deixaria l’acta de diputat i la seva responsabilitat política. Però tots, més enllà dels criteris de cadascú, coincideixen en la necessitat de respectar i donar suport a la decisió que prengui, sigui quina sigui, conscients que allò que en última instància està en joc és la seva carrera política i que una imputació lògicament la llastaria.
Oriol Pujol, el menor dels fills de Jordi Pujol i l’únic que es dedica a la política, és, als seus 46 anys, l’aspirant millor posicio-
L’únic fill de Jordi Pujol que es dedica a la política va començar un ascens fulgurant a partir del 2007
nat com a successor d’Artur Mas. Una situació a la qual la influència dels cognoms Pujol Ferrusola dins de CDC no és aliena i que va començar a forjar-se quan el 2007 l’ara president de la Generalitat, llavors encara en l’oposició, el va promocionar com a portaveu del grup de CiU en el Parlament. Va ser un lloc des del qual, per primera vegada, va adquirir notorietat i projecció pública i que va marcar un punt d’inflexió en una trajectòria a partir d’aquell moment imparable: president del grup de CiU en el Parlament el 2010, secretari general adjunt de CDC el 2011 i secretari general de CDC el 2012. Unes cartes credencials amb les quals aquest llicenciat en Veterinària i màster en Direcció i Administració d’Empreses, casat i pare de tres fills, s’ha convertit no només en un dels dirigents polítics destacats de Catalunya i un dels actors protagonistes del procés sobiranista obert des de l’Onze de Setembre, sinó també en una de les promeses amb més possibilitats d’acabar veient complertes totes les expectatives.
És obvi, tanmateix, que el fet d’haver de retirar-se de la primera línia política tant de les seves responsabilitats al capdavant del partit com de les institucionals, ni que fos momentàniament, per culpa d’una imputació judicial les condicionaria seriosament. I no perquè el número dos de CDC tingui dubtes sobre la seva innocència –com tampoc els tenen els serveis jurídics del partit–, sinó perquè els temps de la justícia no són els mateixos que els de la política i la lentitud que sol caracteritzar l’actuació dels tribunals a Espanya no és precisament el millor auguri per intentar aclarir les sospites amb celeritat.