El Govern central tindrà majoria al TC en els plets amb Catalunya
L’executiu s’assegura 7 dels 12 llocs del ple que es renovarà al juny
Aquesta vegada no hi ha subterfugis, recusacions ni joc brut sota la taula, com va passar en la llarguíssima etapa de la deliberació de l’Estatut. En aquesta ocasió es tracta de la simple aplicació de les regles del joc. Però el fet és que el Govern s’assegurarà la majoria en la composició del Tribunal Constitucional (TC) abans que aquesta institució hagi de decidir sobre els principals plets pendents contra la Generalitat o sobre la possible convocatòria d’una consulta popular.
Entre els recursos presentats pel Govern contra la Generalitat hi figuren l’euro per recepta i les taxes bancària i judicial, les tres ja suspeses. També han estat impugnades les lleis audiovisual i d’urbanisme.
El Constitucional ha de ser renovat el juny vinent. Quan el relleu s’hagi dut a terme, l’equilibri de forces serà de 7 a 5 a favor del sector conservador. Les votacions de les sentències no tenen per què reflectir sempre aquestes proporcions, però la procedència de cada magistrat –qui i com se li va proposar– i la seva trajectòria professional solen marcar després de manera clara les seves posicions al si del TC. Per això mateix al Congrés i al Senat els costa tant de pactar els seus candidats quan els toca el torn d’elegirlos.
En la pròxima renovació, sortiran quatre dels actuals components del Constitucional. Són ni més ni menys que el president i el vicepresident, junt amb uns altres dos magistrats. Es tracta d’una renovació clau, encara que només sigui perquè el canvi en la presidència marcarà els propers anys de la vida de la institució encarregada de vetllar per la vigència de la Carta Magna.
El torn que s’ha de renovar al TC és el dels dos magistrats que van ser nomenats pel Govern i els dos propo- sats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els dos primers són Pablo Pérez-Tremps, progressista, i Manuel Aragón, en teoria del mateix sector, encara que ha votat amb el bloc conservador en assumptes molt rellevants, com l’esperada sentencia de l’Estatut.
Els dos jutges nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial són, al seu torn, Pascual Sala, actual president del TC, i Ramón Rodríguez
La renovació inclou la presidència del tribunal, per a la qual sona amb força el magistrat Pérez de los Cobos
Arribas, vicepresident de la institució. El primer pertany al sector progressista, i el segon, a l’àmbit conservador.
Surten del Constitucional, en definitiva, tres magistrats progressistes i un de conservador. Però quan siguin substituïts, ja que els equilibris polítics han canviat i ara governa el PP i no el PSOE, com en l’anterior renovació, la proporció s’alterarà i serà directament la inversa a l’actual. És a dir, que entraran en el TC tres magistrats conservadors i un de progressista. L’operació resulta del nomenament dels dos jutges que ha de designar directament l’Executiu, presumiblement conservadors, i de l’equilibri d’un progressista i un conservador que tradicionalment s’ha mantingut en les propostes que ha efectuat el Poder Judicial.
Quant a la presidència, el successor de Pascual Sala estarà probablement entre Francisco Pérez de los Cobos, que sona amb força, i Francisco Hernando. El primer és catedràtic de Dret del Treball i el segon va presidir el Tribunal Suprem (TS) i el Consell General del Poder Judicial durant el mandat de l’expresident José María Aznar (PP). Els dos magistrats conservadors pertanyen a la penúltima renovació, i és tradició en el TC que es respecti la preferència d’aquell torn intermedi en l’accés a la presidència.
Amb ells van arribar al Tribunal Constitucional Adela Asúa i Luis Ignacio Ortega, que quedaran en la minoria progressista.